Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 28
    Junio
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (LX)

    Cal veure com el “palo” amansa les bèsties. El abans tot poderós Carlos Fabra que en Castelló no es movia una mosca sense que ell, almenys, estigués assabentat, després de tindre ja una condemna per un dels múltiples delictes pels qual ha segut imputat en una de les peces judicials que obertes la justícia, aleshores, a preguntes del jutge sobre com es finançava el PP, diu que ell no sap res que aquest tema era cosa d’altres. !I mira que es comportava amb la “xuleria” i prepotència dels cacics decimonònics quan estant en el poder l’oposició li demanava explicacions dels molts assumptes obscurs que a Castelló i al voltant d’ell ocorrien! Com diuen popularment “a todos los cerdos les llega su San Martin”. Dit per descomptat amb el màxim respecte a la persona de Carlos Fabra, com no podia ser menys! Circumstancia per cert aquesta que ell no va respectar quan, sinó en falla la memòria, al cap de l’oposició en la Diputació, el socialista Francesc Colomer, li va dir “fill de puta”

    Cada dia la capacitat de sorpresa disminueix (a la vegada que la de l’encabromament augmenta). L’ultima que ha eixit a la llum és per començar a córrer i no parar fins no quede d’aquest territori anomenat Espanya més que una línia tènue en l’horitzó (malgrat tot, la pregunta intel•ligent a la qual no sabria contestar, ja que no sabem on és troba el Jardí dels Hesperidis, cap en quina direcció caldria córrer). M’explique. Aleshores resulta que un grapat força gran d’eurodiputats, entre ells alguns espanyols, com l’actual Ministre d’Hisenda i els caps de llista dels dos principals partits més la líder “d’upadans” Rosa Díez, tenen un fons de pensions que, per a mi, següent greus pel que representa de creure’s que les institucions són patrimoni d’ells i no dels ciutadans així com del balafiadament dels recursos públics, el de menys són les condicions econòmiques del mateix - que ja les volgueren per a ells els ciutadans - si no el greu és que, res més, aquest fons de pensions estava gestionat per una SICAV (instrument d’elusió legal de la fiscalitat que el sistema facilita a les elits financeres, industrial i comercials) radicada en un paradís fiscal, a tots els efectes, com és Luxemburg. El mateix Ministre d’Hisenda d’aquest país, que per les declaracions que ha fet dient que ell ho ha declarat, era coneixedor de l'assumpte, treballant financerament en un paradís fiscal! Més que de república bananera açò es mereix que Berlanga ressuscite i faça una segona entrega d’aquella pel·lícula “Tots a la presó”, però que es faça realitat!

     

    Post data. Fa poc li vaig sentir a una persona en una entitat financera intentant resoldre un problema sense, per descomptat, aconseguir-ho, “Viva Chávez! A veure si ve i us expropia malgrat siga pel gust de veure la cara que als amos d’aquest banc els queda” I que quede clar que si ho reflecteix no és perquè jo siga un fan del “chavisme” que no ho sóc, sinó per fer palès com està en el carrer la “penya”

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook