Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 04
    Julio
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxó (LXI)

     Com conseqüència que el jutge José Castro ha imputat a la germana de l’actual Rei d’Espanya, l’infanta Cristina (amb tots els canvis que últimament han hagut a la casa reial no sé si li correspon aquest títol) la caverna mediàtica s’ha desbocat animada, al meu entendre i sense que siga cap judici de valor, per l’actuació del fiscal del cas que s’ha convertit en el millor advocat de la Infanta (resulta curiós, almenys pel que ha transcendit, com no defèn amb la mateixa contundència a la dona del soci “de l’empalmat”, també imputada en el cas) Què no li han dit al jutge. Comunista és l'adjectiu més suau!

    Però del cas el que més m’interessa és significar el mantra que, com la pólvora, ha corregut per tot l’espectre polític i social que les elits controlen: “Aquesta imputació posa de manifest que la justícia en Espanya és igual per a tots”. I ho diuen sense que es caiga la cara de vergonya de tan gran que és la mentida (el qual vol dir que segueixen, com tantes vegades he dit, prenent-nos per imbecils). En Espanya, com en tots els països on el sistema social ha segut colonitzat per les relacions econòmiques que el mercat autoregulador (quina altra gran mentida) imposa, hi ha classes socials i, en conseqüència, hi ha una justícia per a rics i una per a pobres, una per les elits dominants i una altra per al ciutadà de peu. Però si fins en EUA s’ha calculat el cost que hi ha per lliurar-se de la pena de mort!
    Però és que, tampoc, cal calfar-se molt el cap per aplegar aquesta conclusió. Sols cal recordar que en Espanya hi ha més de 10.000 polítics i no polítics aforats, és a dir, persones que tenen un tractament diferent, pel càrrec que desenvolupen, a l’hora d’aplicar-los la justícia. En definitiva, hi ha una flagrant conculcació del principi constitucional de la igualtat, ja que aquests ciutadans se’ls aplica un procediment processal judicial beneficiós per a ells i diferent a la resta de mortals. I malgrat tot diuen, faltant a la veritat com he posat de manifest, que l’aforament no suposa cap privilegi, i no és que no renuncien a ell sinó que han corregut com a galgues per donar-li-ho al Reial rei (i la reina) que acaba d’abdicar. Personalment espere que si de les pròximes eleccions generals hi ha un canvi polític significatiu cap a l’esquerra aquest siga un, entre altres, dels privilegis que desapareguen. Per cert, aquesta esperança no és més que l'aplicació vital d’allò que diuen: “d’il·lusió, també, es viu

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook