Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 07
    Julio
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    el puntxò (LXII)

    Pareix que la Xina moren al dia 1.600 persones per excés de treball, és a dir, unes 600.000 persones a l’any. Evidentment, els dirigents de la Xina a aquestes persones és fan un monument, ja que no sols són la fidel expressió del model de societat que estan (i volen) construint, on uns pocs viuen a costa d’una majoria explotada, sinó que, a més, tot el treball que aquest fan és treball que no van a fer ells. Per cert, aleshores m’explique perquè el molt espavilat Juan Roig, propietari de MERCADONA, posava als xinesos com a exemple a seguir.

    No sóc molt aficionat a veure les tertúlies polítiques que es fan a la TV per la mateixa raó que no sóc aficionat a debatre sobre política en la barra d’un bar. Les raons fàcilment les poden sospitar. És la màxima expressió de la trivialitat! Respecte a les tertúlies de la TV, on tot indica que es porta a persones expertes, assabentades i que almenys haurien de saber debatre, resulta molt cridaner que mai, almenys les estones que jo he vist, hi ha cap tertulià que reconega, enfront dels arguments d’altres, que podria estar equivocat o que rectifique la seua opinió. Mai! Tots estan assabentats de tot, tenen la solució a tot i mai estan errats (quan no es dediquen a rebatre mitjançant l’insult més bord). Per cert, hi ha alguns d’ells que fan un autèntic tour per diversos programes de diferents canals, quan hi ha altres molts experts que no hi ha forma que siguen invitats a les mateixes (en altres paraules, els “amos” de les TV’s apliquen la censura política) Igual és el propòsit de les mateixes, ser una escola de sectarisme.

    Per últim, respecte als tres candidats a la secretaria general del PSOE, la veritat és que ningú dels tres m’apassiona, malgrat estaria més prop de Pérez Tapia que segur no guanyarà (sóc un veterà perdedor) Però, si hi ha un candidat al qual no votaria, com diuen popularment, “ni harto vino”, és a Pedro Sánchez no sols pel seu insípid i ple de llocs comuns discurs sinó, sobretot, per les persones que vaig veure en la premsa que ací a València l’acompanyaven. Cal veure l’habilitat que alguns tenen per a jugar sempre a cavall guanyador (i amb conseqüència no abaixar-se mai de la burreta). Per cert, com sóc de l’opinió que els partits polítics són autèntiques màquines trituradores de capital humà - o caldria dir que és l’activitat política? - seria saludable sentir (jo no ho he sentit) algú d’ells que entre els seus objectius estaria a recuperar, no sols els vots que en aquests anys han deixat pel camí, sinó a tants militants que, igualment, també, han anat abandonat el partit.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook