Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 11
    Julio
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxò (LXIII)

    Si hi ha una imatge que com a ciutadà amant de la democràcia em repugna, és la d’aquell programa sobre l’accident del metro a València del programa “Salvados” on s’intentava entrevistar al President de les Corts Valencianes, Juan Cotino, i aquest es burlà de l’entrevistador i de tots els valencians al negar-se a contestar les preguntes que se li feien. I recorde aquesta escena per la prepotència i supèrbia que aquest personatge destil·lava i la compare, per contradictòria, amb la resposta covard que a fet al jutge dient que ell l’únic que feia en les adjudicacions de la seua Conselleria era firmar el que els tècnics li posaven davant. Si jo fora el jutge i donara per bona aquesta falsària explicació, ja que els dirigents polítics si alguna cosa tenen és almenys la responsabilitat política de les actuacions d'allí on tenen les competències, però el condemnaria a què tornara els diners que com a Conseller ha cobrat i els repartiria entre els tècnics que feien les propostes. Què menys, no els pareix? Això sí, el desterraria, com a menys, al planeta Marte perquè estigués més prop del seu mentor José Maria de Balaguer, fundador de l'Opus, perquè poguera confessar-se i tranquilitzar la conciència.

    En aquest mateix sentit resulta patètic i indigne per la manca de dignitat que posa de manifest les justificacions donades pels directius de RTVV dient que ells no tenien capacitat decisió ja que les ordres els venia de “dalt” i que l’únic que feien era obeir. Si era així la conclusió és que el que feien era tirar-se els diners “a la pera”, com diuen al meu poble, sense cap justificació (Per cert en el Codi Penal aquesta situació està tipificada, però són els jutges qui diuen decidir-ho). Naturalment, com estratègia de defensa es pot resultar eficaç, però des del punt de vista polític, ja que a la fi, eren càrrecs polítics de confiança del Partido Popular, almenys, que tornen diners i que els desterren a les galàxies més allunades del sistema solar per veure si allí troben algú que per tornar a estafar (si és que és veritat el que diuen).
    Per últim, si trobe la referència justificativa un dia d’aquest els contaré el que cobrava a l’any el director (que a més ha segut el pitjor de tots els que per allí han passat) d’un organisme autònom de la Generalitat col·locat, com una aposta personal, per “Don Eduardo” Zaplana.
    Quants “mangarrufos” (Pedro Morata) hem estat alimentant en tots aquests anys!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook