Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 26
    Julio
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxò (LXVI)

    Va haver-hi un temps en què els bancs o sector financer privat es queixava al govern demanant un canvi legislatiu del sector financer, ja que, segons ells, estaven en inferioritat enfront de les caixes d’estalvis, ja que aquestes podien comprar bancs (per exemple, el Banc de València) per l’antiga BANCAJA i els bancs no podien comprar caixes.

    La crisi ha satisfet força gran aquesta demanda. La prova ho tenim hui quan el govern del PP ha venut la seua part de CATALUNYA BANC (antiga Catalunya Caixa) al BBVA perdent els espanyols, què fàcil és dir-ho però cal reflexionar-ho detingudament, ja que es podia haver fet d’altra forma, uns 12.000 milions d’euros (en pessetes no hi haurien prou zeros). En definitiva, ja que questa no és l’única compra d’antigues caixes comprades pels bancs, per una banda es pot dir que s’està constituint un oligopoli financer al voltant dels grans bancs i, per altra banda, dir que les coses s’haurien pogut fer d’altra forma.

    Una vegada nacionalitzades tantes caixes, colgats tants milers d’euros dels espanyols en la seua salvació com entitats financeres, l’estat haguera pogut crear una banca nacional pública potent que haguera pogut ajudar, entre altres polítiques, a la re-industrialització de l’economia així com fer contrapès a la banca privada incrementant la competència i aplegant allí on el sector financer privat no entra i als ciutadans a suportat millor la crisi. En altres paraules, alleugerar els sacrifici de tots!

    Però, han preferit posar en pràctica la política preferida per la secta neoliberal de socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys, tantes vegades repetit, i posar en bandeja a la banca privada el sector financer espanyol.

    I mentres, els espanyols hem tingut que suportar el desmantellament del xicotet i minvat estat de benestar que havíem pogut construir, la pèrdua de drets socials, laborals i polítics, els retalls a la sanitat, l’educació i les pensions, tot per afavorir els interessos purament econòmics de les elits financeres internacionals (ací ja no es pot parlar, donada la globalització, d’entitats nacionals, malgrat que per entendre'ns he utilitzat abans el terme)

    Sense oblidar que els causants de la roïna de les caixes van pel carrer com si res i, alguns d’ells, havent cobrat indemnitzacions multimilionàries i passant a formar part de consells d’administració de grans empreses! Perquè l’estat, que ha posat els recursos de tots els espanyols per tapar forats, no els demanda judicialment i intenta que paguen de la seua butxaca una part d’aquests fons perduts o, almenys, faça recaure judicialment la destrossa feta sobre les seues espatlles?

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook