Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 10
    Septiembre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (LXXIV)

    Cristobal Montoro, ministre d’hisenda, ha tornat a comportar-se amb motiu de la compareixença en el Congrés de Diputats per donar explicacions del cas “Pujol”, com el més “xulo del barri' (i no és la primera vegada) oblidant que forma part del govern de tots els ciutadans de l’estat espanyol (inclòs dels catalans), és a dir, obviant el paper institucional que devia haver tingut la mateixa, per confondre al personal i carregar les tintes sobre el procés sobiranista. Tots els lladres són iguals, siguen catalans, madrilenys, andalusos o valencians, i aquesta circumstància no té res a veure amb cap projecte polític. I, com molts han comentat, res que veure amb el seu posicionament enfront dels casos de presumpta (i alguna vegada no tan presumpta, com està provant el jutge Pablo Ruz) corrupció que afecten el seu partit.
    Resulta indignant que dels meus impostos es pague la nòmina, que segur no és mileurista, de la presentadora de TVE Mariló Montero. On cal firmar per a què aquesta lamentable, ignorant i manipuladora presentadora abandone els platós de TVE?
    Aleshores l’OCDE es despatxa afirmant que la rebaixa de salaris empobreix a la població i aprofundeix en les conseqüències negatives de la crisi i en conseqüència seria necessari canviar de política. Possiblement fa temps que hagueren aplegat a aquesta conclusió si la crisi a ells els haguera afectat. Però no, als responsables d’aquesta institució (i del FMI, Banc Mundial, etc.) la crisi no els ha canviat la vida a pitjor, en altres paraules, no han vist truncades les seues vides, ni desnonades les seus habitatges ni han segut aturats en un ERO.
    Per cert, aquestes institucions anomenades i altres que pul·lulen per ahi al servici de les tesis neoliberals, malgrat siga predicar en el desert, no tenen cap legitimitat democràtica que justifique la seua existència i menys que justifique que els governs els facen cas (són uns autèntics incompetents; si no repassen la seua història de prediccions i de receptes) i apliquen de forma sàdica les seues receptes de política econòmica. Tinc l’esperança que algun dia o desapareguen o que el seu funcionament obeeixi a principis democràtics.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook