Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 15
    Septiembre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (LXXX)

    Els “centrinos” estan assustats i fora de si. Sols falta repassar les capçaleres i editorials dels periòdics de “Madrid” per comprovar de quina forma els ha afectat la noticia que el si, de moment, a la independència d’Escòcia, supera al no. Aleshores, el catastrofisme està aplegant a límits insospitats, ja no és sols un mal per als escocesos i per Anglaterra, sinó que seria una catàstrofe per Europa. Quina barbaritat!
    En la vida, i sobre tot, en política, cal fugir del dogmatismes i en aquest sentit, almenys per a mi, la unitat dels estats (i, evidentment, “la sagrada unidad española”) no és cap dogma i, sinó, sols cal pegar una mirada discreta al mapa d’Europa no fa ni 30 anys i comparar-lo amb l’actual. Els estats són el que els ciutadans volen que siguen, o no és això el fonament dels principis democràtics?
    Hi ha molts llibres i moltes pel·lícules que deurien ser d’obligada visió i lectura a les escoles i universitats com un antídot (a més de la millora cultural que implica) contra els dogmatismes irredempts que sols han portat al llarg de l’historia sofriment a les persones. En aquest sentit, per exemple, em ve al cap, la pel·lícula de Stanley Kubrick, “Senders de Glòria” on, arrel de la trama, el coronel interpretat per Kirk Douglas que ha posat en solfa l’actuació del quarter general de l’exercit francès al enviar als seus homes a una carnisseria i al que acusen de “traïdor a la pàtria”, es defèn afirmant amb rotunditat i clarividència “el patriotisme es l'últim refugi dels canalles”
    Per altra banda, em fa molta “gràcia” quan sent als representats del PP (i alguns del PSOE) acusar a Podemos i altres partits com el d’Ada Colau, de ser anti - sistema, quan si hi ha algun partit al que es pot qualificar així és, evidentment, al PP (i en menor mesura al PSOE) perquè sinó digua’m (i el País Valencià és una bona mostra i exemple) qui sa carregat la sanitat, l’educació, les beques, el xicotet equilibri entre treballador i empresari que havia en les relacions laborals, les pensions, el sistema financer, etc. etc.? El que passa és que les elits dirigents, com deia Orwell (hui estic citador), primer s’han apoderat de les paraules i després del seu significat i en això estem, intentant almenys recuperar el sentit del llenguatge que entre altres funcions està el permetre que les persones s’entenguen sense tindre que recórrer, com sempre ha ocorregut al llarg de l’historia, al punyal assassí.
    Per últim senyalar que si tenim que caure en algun sectarisme aquest no pot ser altre que la defensa incondicional dels principis democràtics (el poder residís en els ciutadans) que, malgrat paregua contradictori, ens ajudarà a no caure en sectarismes interessats i malsans.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook