Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 24
    Septiembre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (LXXXII)

     Ja saben que Escòcia ha votat en contra de la independència i la caverna espanyolista ha respirat tranquil·la ja que Catalunya (i altres nacions de l’estat espanyol) s’han quedat sense precedent. Però no sé a qui li ha sentit dir que, a pesar de tot, el sentiment nacionalista no ha mort ni ha acabat i que el futur seguix obert. Com he dit altres vegades, què va a passar quan el Parlament Català faça una declaració unilateral d’independència? Llavors, si estem enfront d'un problema polític perquè no el resolen des de la política? Crec que és el moment oportú per resoldre d’una vegada vells fantasmes de convivència que ens assetgen des de fa temps. Però clar, cal ser clarividents, arriscats, deixar el sectarisme de costat, en definitiva, i sobretot, fer política en majúscula i on tinc més dubtes és, sobretot, en la capacitat de l’actual classe política. Temps al temps.

    Aleshores em resulta insultant, perquè pareix que ens pren a la resta dels mortals per idiotes, que Esperança Aguirre es despatxe respecte a la citació que la Justícia li ha fet pel penós episodi que va tindre amb la policia madrilenya, dient que està “encantada” (com si fóra una festa i no una situació no desitjable per ningú) d’anar a declarar (recordem que va com imputada per un possible delicte de desobediència a l'autoritat pública) quan el que devia haver fet era haver-hi de demanar perdó i (com diuen els catòlics) propòsit d’esmena de no tornar a creure, pensar o comportar-se des de la impunitat.

    Fa uns dies vaig llegir la notícia que l’home fort del nou secretari general del PSOE a València era el diputat valencià José Luis Ábalos. Per les notícies que tinc de dins del mateix partit, JLA va haver-hi un temps que estigué compaginant el càrrec de diputat a les Corts i regidor en l’ajuntament de València fins que li asseguraren el futur en una de les dos institucions (evidentment, si ho va fer, és perquè tenia la suficient força orgànica interna) Com una vegada li vaig dir a un veterà (però més jove que jo) dirigent polític socialista de la meua comarca, jo de major voldria ser com ells! Ja deia Malpedusa, tot va canviar, perquè no canvie res. Malgrat tot, personalment, m’agrada més el conegut poema de Gustavo Adolfo Bécquer que comença amb allò de “volverán las oscuras golondrinas....”

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook