Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 01
    Octubre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El PUntxò (LXXXIV)

    Ja ho va fer quan la roïna de Banca Catalana i, aleshores, intenta repetir la mateixa estratègia. Em refereix, naturalment, a Jordi Pujol defraudador confessat. Ja en aquell temps per evitar la possible imputació, i amb la presumpta complicitat del govern central, s’enrotllà amb la bandera de la catalanitat convertint un possible cas delictiu financer en un atac a Catalunya. Amb la seua compareixença al Parlament Català ho intentà fer altra vegada! El lamentable del cas és que en intentar tornar a practicar la mateixa estratègia de defensa posà de manifest que Jordi Pujol no ha entès res del canvi que en aquest país s’ha produït, circumstancia aquesta greu ja que no sols Jordi Pujol ha perdut la virginitat de l'honradesa sinó que a més a deixat de ser un “home d’estat”, és a dir, un polític d’altura, per convertir-se en un simple i pla “dioni”. Ni ciutadà exemplar ni polític d’estat!

    Per altra banda, fa uns dies des un diari digital va traure uns correus electrònics del cap de ganivet del President del Govern, Jorge Moragas, animant a la ex d’un dels fills de Jordi Pujol a que denunciara les presumptes corrupteles d’aquest. Evidentment, no estaven en una conversa privada, estàvem front a una actuació clarament política per qui la portava a cap i per el motiu que no era altre que “salvar Espanya” com deixava clar un d’aquest correus. Res ha passat desprès. Tot ha quedat en l’àmbit privat i un tupí vel ha cobert aquesta censurable actuació política, com res passà, per exemple, quan a aquest mateix personatge el relacionaren en l’últim colp d’estat que en Veneçuela es intentà donar contra Hugo Chávez. Hi ha personatges públics que, per raons anem a dir “inexplicables”, els mitjans de comunicació els tracten amb una indulgència (el cas més paradigmàtic és el de l’exministre Alberto Ruiz Gallardón) impròpia d’una premsa que es té per lliure.

    Respecte a la qüestió catalana quantes ximpleries no cal sentir en aquests últims dies i més que sentiren a mesura que vaja acostant-se el dia 9 de novembre (per cert, i avís per a navegants, en aquesta data, entre altres molts esdeveniments significatius, es va derrocar el mur de Berlín). Però hui sols m’agradaria deixar constància breu d’una reflexió de E.M. Cioran en el sentit que el dogmatisme (creure en dogmes) sols porta disputes i, en conseqüència, infelicitat i desgracies. I, evidentment, aquesta asseveració val per qualsevol ideologia, siga del color que siga i d’on siga! Per exemple, en aquests moments em ve al cap, tot el sofriment que als ciutadans ens està causant l’aplicació de polítiques econòmiques fonamentades amb els dogmes neoliberals!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook