Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 10
    Octubre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (LXXXVI)

     El dissabte vaig estar veient una estona l’entrevista que uns quants periodistes feien al líder de la formació política Podemos, Pablo Iglesias i, independentment, que m’agrade o no el seu discurs, vaig comprovar el que no deu fer mai un periodista. Eduardo Inda (del diari El Mundo) al preguntar emetia juís de valor, supose que amb la finalitat no de ser incisiu sinó de posar nerviós i que perdés els papers Pablo Iglesias. No sóc periodista, però crec que aquests deuen contar la realitat o preguntar sense emetre valoracions personals, ja que del contrari no és que estiguen perdent l’objectivitat sinó el que estan fent és intentar manipular intencionadament l’opinió pública.

    Respecte al discurs de Pablo Iglesias, al que des de diversos àmbits polítics sols falta que l’acusen de la mort de Manolete, va dir alguna cosa realment interessant com que el seu programa econòmic és el programa de la social democràcia europea (cal llegir a Tony Judt per asseverar-ho) d’abans de la dècada dels 80, data aquesta a partir de la qual és quan el dogma neoliberal és abraçat per totes les forces majoritàries europees (tant de la dreta com de l’esquerra). I així ens ha anat!
    Per últim, respecte a la situació política actual si hi ha una cosa que fa por no és l’ascens de Podemos (crec que no governarà mai, el que no vol dir que no pot ser una força política determinant) sinó que aquest ascens provoque, intencionadament per aquells que estan veient-se desplaçats, una polarització de la situació política i es repeteixi la història del passat que, enfront de l’amenaça (abans l’excusa era el comunisme) d’una possibilitat de govern d’aquest partit, provoque la potenciació de l’extrema dreta (cal recordar que sempre ha sigut l’instrument de la dreta anomenada moderada per recuperar el poder polític perdut) Això sí que fa por!
    Possiblement, a conseqüència de l’aparició del Podemos i altres formacions i moviments polítics, que estan revolucionant la política actual, a mitjà termini entrarem en un procés constituent que provocarà un canvi radical de la forma de fer i entendre la política a l’estat espanyol, sempre i quan no ocorrega el que he posat de manifest en el paràgraf anterior.
    Per últim, significar que la presumpta corrupció a l’estat espanyol provoca la segona condemna d’un jutge (abans fou el jutge Garzón), en aquest cas del jutge José Silva, condemnat per prevaricació a 17,5 anys d’inhabilitació per haver tancat, segons la sentencia, al President de Caixa Madrid de forma arbitrària. I, malgrat m’acusen de demagògic, els presumptes corruptes com Correa i tants altres, com el mateix Blesa, segueixen al carrer desfruitat d’un “botin” amassat en tots aquests anys de presumpta rapinya dels recursos públics. Porca misèria!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook