Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 14
    Octubre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (LXXXVII)

    Em van a perdonar, però sentint les reaccions que la “caverna mediàtica” està tenint amb l’auxiliar d’infermeria Teresa Romero infectada pel virus de l’Ébola, entre les que vull destacar la tremenda frase, per qualificar-la d’alguna manera, de “en el pecado està su penitencia” pronunciada per Jiménez Losantos que, possiblement, és el major incitador a l'odi entre ciutadans de l’estat espanyol (malgrat tot, que ningú es porte a engany, sap molt bé al servici de qui està) em ve a la memòria un costum que conta Ramón J Sender en la seua magnifica i poc coneguda obra “Crònica de l’alba” - cal recordar que aquest autor és conegut fonamentalment per “Réquiem por un campesino español” - que en el Marroc ocupat per Espanya quan un soldat espanyol s’acostava a una dona marroquí solien matar-lo, tallar-li els testicles, posar-los dins la boca i cosir aquesta.
    Evidentment i naturalment, i que ningú tergiverse la meua intenció i el sentit del comentari, no estic abrogant perquè facen aquesta pràctica tan horrible i cruel amb ningú, si no simplement estic comparant-la amb el comportament que la “caverna mediàtica” ha tingut amb Teresa Romero. Les dos actuacions em pareixen igualment de repugnants!
    I la qüestió és que no es tracta que tinguen no tinguen eixe sentiment mínim que tothom deu tindre per viure en societat com és la compassió (o la humanitat). Molt lluny, realment, tots els que han criminalitzat a Teresa Romero (evidentment, incloent-hi al Conseller de Sanitat del Govern de Madrid que no se sap a què esperen per enviar-lo a casa, conjuntament amb la ministra de sanitat, Ana Mato), la qüestió és que realment això que han expressat és el que pensen i senten dels treballadors, i que tan bé va resumir la filla de Fabra, Andrea, quan va dir allò “que se jodan”.
    Ah, per cert, i malgrat que no he sentit que sobre aquest tema s'haja pronunciat l'empresària Mónica de Oriol (1) de la família Oriol que tan bé els anà amb el dictador Franco, també pertany a tota aquesta classe de dirigents que sempre han menyspreat als treballadors i que, aleshores, ja no tenen cap perjudici en expressar-ho.
    (1) El seu bisabuelo, José Luis de Oriol y Urigüen, fundà Talgo i Hidroeléctrica Ibérica (después Hidroeléctrica Española i actualment Iberdrola), companyia que presidiren successivament l’auelo, José María de Oriol y Urquijo, i el tio, Íñigo de Oriol Ybarra. El seu pare és l’arquitecte Miguel de Oriol Ybarra, autor de l’edifici Torre Europa en el passeig de la Castellana de Madrid, entre altres projectes, i el seu marid i soci, Alejandro Aznar és president de les bodegues Marqués de Riscal.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook