Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 18
    Junio
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxó (VIII)

     Jo no sé com no es cau la cara de vergonya quan parlen que lo pitjor de la crisi (a pesar de seguir en recessió, de no haver-hi crèdit i, sobre tot, de no deixar de pujar l'atur) ja ha passat i que prompte anem a recuperar la senda del creixement, quan no sols l'únic que han fet ha segut aprofitar la crisi per a fer una contrareforma conservadora i retrograda, privant-nos de la qualitat de ciutadans, sinó que a més, amb una falta d’humanitat evident, quan hi han milers de ciutadans que no tenen ni per a menjar. La qüestió és mentir fins la sacietat a veure si la xusma s'oblida de Bárcenas i cia, així com dels sobre salaris que s'han estat repartint-se els dirigents del PP amb nocturnitat itraïdoria, ja que han estat impossant a toc decret i vilania l'austeritat per als demés.

    Igualment, i seguint amb l'absència de la vergonya, no sé con no se li cau la cara de vergonya a l'actual Molt Honorable President de la Generalitat quan col·loca a “su estrecha amiga” per a viure a càrrec del pressupost valència. En aquest cas, ja no és una qüestió sols d’ell, sinó també, d’una manca de dignitat política, per no donar la resposta adequada, els ciutadans valencians.

    I, per acabar amb la desaparició de la vergonya a la vida pública, cal referir-se a aquest “gran hermano” no sabem si americà, angles, xines, o la mare que els ha parit (perdó, per l'expressió) que s'ha dedicat a dotorejar en la vida privada del ciutadans. I tot amb l'excusa de la nostra defensa i seguretat. Per favor, que no busquen excuses per a enbarcar-nos en altra guerra - Siria - com la del "Trio de las Azores" (per a quan el seu enjuiciament per la mort de més de 100.000 ciutadans!)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook