Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 20
    Octubre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (XC)

     Si tenen possibilitat, vagen a veure l’exposició que en aquests moments està desenrotllant-se al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València “STANBROOK. 1939. L’exili cap al nord d’Àfrica”. A més de ser un tros oblidat de la nostra recent historia (“qui perd els orígens, perd la identitat” deia Raimon) posa els pèls de punta pensar quan de sofriment hi ha allí acumulat. Sofriment que hui, en l’actualitat podem veure repetit en les poblacions civils que estan patint guerres com en Síria, Afganistan, Iran o Palestina. La visita és el petit homenatge que podem fer a tots els morts i supervivent d’aquesta barbàrie que fou la nostra guerra civil així com posar de manifest la nostra solidaritat amb tots els seus familiars.

    “Ansar”, amb la sagacitat i sapiència política que el caracteritza i que té sobradament demostrada, ja ho va posar de manifest quan li preguntaren sobre el “milagro” espanyol i contestà que el “milagro” era ell, aconsella a Rajoy (però, perquè aquests personatges creuran que algú els interessa què puguen dir?) que no dialogue amb Artur Mas. Em pregunte que si quan diu açò vol dir que Rajoy traga els tanques i l’aviació i bombardege, com en tots els segles s’ha fet, Barcelona? Espere que no, malgrat cal recordar que no li tremolà el pols (a ell i als seus, que aplaudiren a rabiar, quan declarà la guerra a Irak). Ho sent molt, Sr. “Ansar” els problemes polítics en democràcia es solventen mitjançant el diàleg, la concessió i l’acord, circumstancies totes aquestes que a vostè li sonen a xino perquè està instaurat, deu sap perquè, en una columna (així ho reflexava Peridis) com si fora el deu Zeus llançant llamps i trons al ciutadans.

    Per últim, si hi ha una cosa que admire de EUA i és la rapidesa amb què la justícia actua sobretot en els casos on estan les finances pel mig. A l’estafador Bernard Madoff tardaren sols sis mesos a jutjar-lo i tancar-lo. Ací ja saben el que passa amb Carlos Fabra (crec que més de 9 anys entre instrucció i judici) i el que està passant amb Blesa, Rato i cia. Damunt ens prenen per imbecils (a jutge i fiscal inclosos) quan diuen que ells no tenien suficients coneixements per saber la legalitat o no del què estaven fent (em referix naturalment a les “targes black”). Senyor en quines mans estàvem!!! Per cert després alguns s’atreveixen a donar lliçons (no sé de què) i criticar a Castro, Chavez, Maduro, Morales, etc. Com deia ma mare quan era xicotet i feia alguna trastada, ni tenen vergonya ni la coneixen.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook