Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 24
    Octubre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (XCI)

    El món m'ha caigut damunt quan he sentit (millor dir, llegit) les declaracions de Blesa i Rato sobre el cas de les targetes black en el sentit que ells no sabien res del que passava a l’organització que presidien (si el Sr. Rato no s’assabentava en CAIXA MADRID, què s’assabentaria en el FMI? Per posar-se a tremolar!). I el món s’ha arrumbat baix el meus peus perquè sempre ha cregut, i així des de sempre s’ha venut, que la dreta estava millor preparada (ja se sap, sempre han anat a col·legis de “pago”) per gestionar que l’esquerra. No, si al final la crisi a poc a poc va anar posant a cadascú en el seu lloc, sols falta que la justícia remate la feina!

    En tot cas, aquests personatges, i tants més, han posat en pràctica la teoria d’un amic meu que deia que ell no volia que li donaren res, sinó que el posaren on hi havia, que la resta ja era feina seua.

    Em pregunte si aquesta empresària Mònica Oriol, dels Oriols de tota la vida i que tan bé els anà amb la Dictadura (per cert, quan indemnitzaran al poble espanyol per tots els beneficis que poder econòmic que acumulat amb el Dictador obtingueren) alguna vegada haurà patit necessitat. Crec que sense por de xafar-se els dits, es pot assegurar que no, però al final crec que ni aquesta és la qüestió, sinó que el verdader nucli polític - econòmic del seu pensament està, per una banda, en el seu menyspreu més absolut a la condició dels treballadors i, en segon lloc, i si la deixen, no tardarà a proposar-ho, aquesta dona segur que és partidària de tornar a l’estat de l’esclavitud que, evidentment, és com millor està el treballador. No sols té treball sinó que el propietari els garanteix, també, casa i menjar. La utopia feta realitat!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook