Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 31
    Octubre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (XCII)

    Pareix que en el PP estan fets un sac de nervis ja que Podemos xafa els peus al PP en intenció directa de vot, segons l’ultima enquesta del CIS que es farà pública el dilluns vinent. No sols van a perdre les eleccions sinó que a més van a haver de refundar el partit com ja feren quan passaren d’Alianza Popular a Partido Popular, com conseqüència de la desbandà que va haver buscant no perdre la “mamelleta” de l’estat (d’aconseguidors de rendes públiques aquest partit, però no sols ell, està més ple que en la cabina del germans Marx) Temps al temps!
    Si no fora per la serietat, complexitat i gravetat del problema de la corrupció a l’estat espanyol, seria de rialla la intervenció del President del Govern, Mariano Rajoy demanant perdó. Que aleshores, i després de tot el que està caient, despatxe el tema demanant perdó sense assumir cap responsabilitat política és per posar-se a plorar de desesperació i ràbia pel poc respecte (sobretot a la intel·ligència) que demostren per la ciutadania en general. Ens prenen per idiotes!
    Aplegats a aquest punt, és a dir, la no presa de responsabilitats polítiques per cap dirigent del PP, no està mal recordar, donat el discurs predominant que tots són igual, que Josep Borrell, quan era secretari general del PSOE i futur cap de llista per les eleccions generals en l’any 2003, va dimitir perquè la justícia imputà per presumpte frau fiscal a dos col·laboradors nomenats per ell quan era Ministre d’Hisenda. Per tant, i amb independència de fòbies i filies, tots no són iguals (com no podia ser menys)!
    Al assabentar-me de com es guanya la vida l’expresident “Ansar” fent d’intermediari (o comissionista) entre empreses i governs als quals ell té entrà a conseqüència de la seua carrera política i recordar com de tant en tant ens impartix lliçons d’espanyolisme, no puc menys que recordar aquella frase famosa pronunciada en la pel·lícula “Senders de glòria” de Stanley Kubrick que “El patriotisme és l'últim refugi dels canalles” (polítics, per descomptat)
    Em pregunte si en aquest país algú dels que han tingut responsabilitats polítiques d’importància i, aleshores, es veu salpicat per presumptes casos de corrupció, tornaran els diners que han cobrat pel desenvolupament d’aquestes responsabilitats, ja que tots diuen que ells no sabien res de res i que tot és responsabilitat d’altres (inclòs apleguen a acusar als funcionaris, en alguns casos), el que passava és que donà la coincidència que “ells passaven per allí”.
    Per últim, senyalar una circumstància que em pareix obvia, l’actual Molt Honorable President de la Generalitat (Valenciana) és un “cadàver polític” al que estan rematant els mateixos companys de Partit.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook