Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 04
    Noviembre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (XCIII)

     Que Jordi Savall haja renunciat al premi nacional de música l’honra i és una satisfacció per a tots aquells que des de les seues possibilitats, i des de l’anonimat, lluiten perquè la cultura en aquest país siga tan important com subsistir.

    Hi ha una cosa certa i inqüestionable que les estadístiques posen de manifest, és que el nombre de rics no disminueix al contrari augmenta i a més són més rics, així com augmenta el nombre de pobres i cada dia són més pobres. Però aquesta circumstància, i a pesar que els anys de la bombolla urbanística ho amagà, és una tendència social que començà a la dècada del vuitanta quan el dogma econòmic neoliberal pren el control de les polítiques europees i americanes (els dos exponents principals seran Margaret Thatcher i Ronald Reagan). Des de llavors, aquesta tendència no ha fet més que accentuar-se i, malauradament, serà la societat que estem deixant, si no canvia res i molt deu canviar, a les noves generacions. Seran un gran “exèrcit de reserva” al servici, i ho sent pel to demagògic, del “gran capital”

    La pel•lícula “El jutge” que acaben d’estrenar, i que si algú és un aficionat a les pel•lícules, com dic jo “Perry Mason”, és a dir, a pel•lícules relacionades amb casos judicials (em venen a la memòria algunes que són autèntiques perles cinematogràfiques com “Dotze homes sense pietat” o “Matar a un rossinyol”) no vagen a veure-la, ja que l’argument res té a veure amb aquest tema. Malgrat tot, un dels dos protagonistes principals, Robert Downey Jr que fa d’advocat i de fill Robert Duvall que fa de jutge (amb una enèsima repetició del tipus de personatge que l’ha fet famós), diu un argument, almenys per a mi demolidor a favor de la institució del jurat del qual son ferm partidari, entre altres circumstancia perquè és la manifestació més contundent i palmària que tots els poders tenen el seu origen en la sobirania popular, quan posa el contrapunt entre el desficaci de determinades creences que una gran part de la societat americana té i la capacitat que dotze 'americans' tenen d’impartir justícia (de la bona) quan es constitueixen en jurat. De la resta de la pel•lícula, almenys per a mi poc a dir, sols lamentar del poc protagonisme que en la mateixa es fa d’un dels germans amb certes carències mentals. Quina llàstima!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook