Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 01
    Diciembre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (XCVII)

     Deia Andy Warhol que tots tenim els nostres 15 minuts de glòria (circumstancia aquesta que no és certa) i mira que l’anomenat “pequeño Nicolás” està aprofitant-los. No seré jo el que li dedique més de dos minuts. Però com pot ser que hi haja tants papanates, incompetents i pallassos en el món. I no ho dic precisament per ell!

    És famós allò que va dir, crec que Neró, que al poble calia donar-li “pa i circ” per a tindre’l content i callat. Aquesta expressió sempre s’ha utilitzat per a referir-se, per exemple, al futbol. Malgrat en aquests moments on l’exercici d’una política de defensa dels interessos dels treballadors, majoria de la societat, és fonamental i on cal tindre les idees molt clares sobre quins interessos defensa cadascú, les tertúlies polítiques televisives s’han convertit en autèntics circs orquestrats pels grans mitjans de comunicació per tindre al personal ocupat i adoctrinat. Per tant, aleshores, caldria dir, en lloc de “pa i circ”, “tertúlia i tertúlia!
    Aleshores el Govern valencià, torna a parlar d’una TV autonòmica, i justifica el tancament de Canal 9 en què era “insostenible”. Ni un mínim d’autocrítica! No és que era insostenible, la feren insostenible per l’abús partidista i partidari que feren d’ella!
    Si el PP i el PSOE tenen amics com Cèsar Alierta, president de Movistar, estomac agraït i delinqüent condemnat, arreglats van!
    Per últim, apuntar al Conseller d’Hisenda de la Generalitat, que la alternativa a la compra de Valmor, societat que en teoria però no en la realitat organitzava la Formula 1 i amb un deute que superava els 30 milions d’euros, no era “susto o muerte”, hi havia una altra solució, fer pagar la roïna que ha sigut aquest negoci a aquells que la contractaren, que desfruitaren muntant-se a un Ferrari i que enganyaren als valencians dient que no ens anava a costar ni un euro, així com a tots aquells diputats que amb el seu vot donaven suport a la política de grans esdeveniments que anaven a posar-nos en el món. Sí en el món dels arruïnats i dels més pobres de l’estat espanyol!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook