Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 18
    Abril
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxó (XLVI)

    És cert que els arbres no es deixen veure el bosc. En altres paraules, el cabreig, la desesperança i la impotència que es sent enfront del dia a dia que vivim impedix veure que no tot ocorre per casualitat, per desig dels deus o per voluntat del destí. En aquest sentit, el savi es aquell que pot llegir la realitat (i actuar en conseqüència) més enllà del qual marca la rutina diària. Evidentment, no sóc un savi ni res que se li parega, però una cosa tinc certa el futur que ens espera als treballadors (i als ciutadans en general) va a ser ben distint del passat més recent i en aquesta línia hi ha una classe social que està treballant.

    No hi ha cap mesura política que obeïsca als interessos generals, cada mesura política té uns destinataris en perjudici d’altres, i totes les que s’han pres fins hui les han pres aquells que no han patit la crisi, per tant, no van a tirar-se pedres sobre els seus propis peus prenent decisions que els puguen perjudicar, tot el contrari, estan prenent aquelles decisions que els van a permetre seguir dominant el sistema i controlant els procediments de presa de decisions. Pensar en altres escenaris, o caure en les contínues cortines de fum que quotidianament llancen és perdre el temps i, sobretot, caure en els paranys (com pardalets) que ens posen.
    Pareix que el Papa Francisco ha demanat perdó per tot el mal causat als xiquets pels pederastes emparats per l’església catòlica, apostòlica i romana. Molt bé, però el penediment no deu acabar ací, cal entregar-los a la justícia terrenal perquè siguen jutjats i compleixen (evidentment, si són culpables) les penes que els codis penals estableixen. La qüestió no pot acabar dins dels murs de la mateixa església amb una confessió i amb el compliment d’unes penes eclesiàstiques que massa coneguem. En cas contrari per a res servix el perdó demanat, i estarem enfront de una decisió política sense més sentit que matar el cuc de la culpabilitat que estic segur el corroïx per dins. Però, la societat i, sobretot, els xiquets i les seues famílies, necessiten, no la venjança, sinó la justícia terrenal, per limitada que aquesta seguisca. És un dret que ni el Papa ni ningú se'l pot privar.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook