Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 21
    Abril
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxò (XLVII)

     

    Aleshores, resulta que si hui els ciutadans estem patint com Ministre de Justícia a Alberto Ruiz Gallardón és gràcies a què, quan en l’any 2008, en veure’s exclòs de la candidatura al Congrés va tindre la temptació d’abandonar la política, Gabriel Garcia Márquez, personalment, li crida per a dir-li “aguanta”, segons afirma ell mateix en un article hui en l’antic periòdic de centre esquerre, El País, convertit hui en un diari més de la caverna madrilenya, això sí, amb un poc més “d’etiqueta”. I ho diu ara que el gran escriptor de reconeguda militància d’esquerres, que es negà a conèixer a “Ansar”, acaba de morir. Per què en vida del Premi Nobel mai va fer ostentació d’aquest aval? Per vergonya, per por als seus coreligionaris o perquè és simplement una mentida que mai es podrà demostrar? En tot cas, el que sí posa de manifest és el cinisme en què aquest polític de més que dretes es maneja per la vida! Quina por em fan aquests personatges!
    Diuen aquells que entenen de geopolítica, quina parauleta!, que si no vols provocar una guerra el que es deu fer és eliminar les causes que la poden fer possible. Europa i EEUU han estat jugant amb foc en Ucraïna. Finançaren i entrenaren (en Polònia) als que portaren a cap el colp d’estat contra un govern legítim, entre altres circumstàncies perquè havia guanyat unes eleccions democràtiques. Que era un govern corrupte, pot ser, però no menys que Teodoro Obiang que mai ha fet unes eleccions democràtiques però al que les autoritats espanyoles inviten a donar conferencies en l’Institut Cervantes! En tot cas, què pensaven les ments sàvies? ¿Que Rússia anava a quedar-se queta enfront del fet consumat que el país on té la seua flota del mediterrani i un dels països més importants per a ells geopolíticament així com per l’eixida del seu gas, entrara en l’UE i en l'OTAN? Però, es que cal recordar que EEUU des de fa 54 anys (1960) manté l’embarg econòmic sobre Cuba (condemnat en 21 ocasions per les Nacions Unides) així com una base militar (la famosa Guantánamo) en territori de sobirania cubana, per no ser aquesta nació de la seua “corda”?
    Per últim, invitar a conèixer què ha passat a Espanya amb l’ajuda a la cooperació internacional en els últims anys mitjançant la lectura de l’informe de Intermón de 2014, del que avance una de les conclusions “La cooperación internacional, a pesar de la crisis, ha logrado  mantener su crecimiento con un aumento del 3.4% entre 2008 y 2012. Sin embargo, España ha escogido un camino propio, llevando la ayuda al límite con un recorte acumulado del 70% en ese mismo periodo, hecho sin precedentes entre los donantes. Ese recorte abandona a su suerte a millones de personas e impide que cumpla con su “cuota justa” ante cualquier crisis humanitaria de gravedad

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook