Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 16
    Octubre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxò (XVII)

    Ja sabem per experiència que la veritat no és el fort d’aquest govern, sols cal recordar algunes manifestacions dels seus dirigents més reconeguts per tots sabudes i que, per tant, no cal repetir-ho. Però, aleshores, resulta molt cridaner i lamentable, com són capaços, en el dia que ens assabentem que més de tres milions d’espanyols viuen amb menys de 300 euros al mes, de traure pit presumit d’haver descobert un forat en les prestacions als aturats que no es tal perquè les dades del mateix Ministeri ho desmentixen. En altres paraules, i com la premsa ha destacat, la vicepresidenta denuncia un frau de 520.000 aturats que no existix en les xifres oficials. Però, això sí, dit està, dit queda i la bola va fent-se grossa!
    Respecte a el dit pel més doctrinari i dogmàtic dels Ministres de l’actual govern que els salaris no han caigut sinó que estan moderant el seu creixement, no puc menys que donar-li la raó. Quan ell parla no ho fa en nom de tots els espanyols sinó de les elits polítiques que s’han fet amb el control dels partits polítics majoritaris i que la crisi no els està afectant en demesia!
    Una de microeconomia. Quan parlen dels salaris solen, per confondre, referir-se al cost de les “unitats salarials”, és a dir, al cost del personal que hui, per sort, encara té feina, però com un agregat total i, per tant, parlen de mitjanes. Evidentment, aquest agregat poc diu a efectes de la situació reial de les persones. En aquest cas, sol cal pensar en els més de quatre milions de persones que han perdut el treball (i que per descomptat en aquestes estadístiques salarials no entren) i han passat de cobrar un salari d’uns mil i pico euros (en alguns casos més, per la quantitat d’hores extres que feien) a cobrar l’atur, després el subsidi i, a hores de hui, res de res! Quina ha segut la caiguda “salarial” d’aquest col·lectiu? Sense por a enganyar-nos més d’un cinquanta per cent i, a hores de hui, del 100%. Així i tot, la CEOE i el Banc d’Espanya no tenen prou i segueixen demanant “més madera” - més moderació salarial - com a la pel·lícula dels germans Marx! Quan ho hagen cremat tot, què faran?
    Per últim, una de futbol. Quina canyà li han tornat a pegar al Reial Madrid amb Bale! Pagar el 100 milions d’euros per un jugador de futbol sols ho fan els “jeques” àrabs podrits de diners o els presumptuosos madrilenys, però aquests a base de préstecs. En tot cas, el fitxatge és un insult a l’economia de tantes famílies que tant mal ho estan passant i per a tantes empreses que estan tancant per falta de liquiditat a conseqüència de la manca d’una política financera compromesa amb els interessos de la majoria i no d’una minoria que està fent l’agost especulant amb l’endeutament públic.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook