Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 29
    Octubre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxò (XX)

     

    Els “mercats” ens abocaren a la crisi i, ares d’ara ens diuen que els “mercats” ens trauen de la crisi, ja que tornen a “confiar” en l’estat espanyol! Llavors, si els “mercats” fan i desfan per a què volem estats i governs així quin sentit té parlar de sobirania nacional i de voluntat popular? Cap sentit! Aleshores, l’única sobirania resideix en els “mercats” (que no ho oblidem, no són més que les elits financeres internacionals que no coneixen de nacionalitats, estats o països) que imposen als pobles la defensa prioritària dels seus privilegis, inclòs per manament constitucional!
    Aquests dies he recordat una frase o una idea, no ho sé molt bé, ja que l’obra “1984” de George Orwell fa molts anys que la vaig llegir, que deia, o venia dir, “primer ens furten les paraules i després el seu significat”. I ho recorde quan sent a aquest “xulo de barri” que és el Ministre Montoro així com alguns companys que s’assenten al seu costat al govern d’Espanya. Ens han furtat les paraules i, sobretot, ens han furtat el significat de les mateixes! Així, quan parlem de llibertat no ho entenem igual, quan parlem de liberalisme o de benestar social, tampoc, inclòs quan parlem del seu sancta sanctorun per excel·lència, com és el “mercat” no ho entenem igual.
    Per a ells el mercat no es una oportunitat d’assignar els recursos amb una major eficiencia. Per a les elits econòmiques i polítics, és l’excusa per sotmetre a la majoria treballadora aplicant  polítiques macro econòmiques que aprofundeixen en l’acaparament de la riquesa i el poder polític en mans d’uns pocs mitjançant l’empobriment d’aquesta majoria (amb l’excusa, “es guanya competitivitat”) així com mitjançant la degradació de la democràcia!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook