Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 04
    Noviembre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxò (XXI)

    No fa molt el ministre Montoro, el ministre més doctrinari i dogmàtic de l’actual govern del PP, deia que la macroeconomia sí és economia reial per a defendre, segons ell, la millora que de l’economia espanyola mostren els ratios macroeconòmiques. Respecte a la macroeconomia, jo tinc la meua pròpia idea que, evidentment, sols té valor per a mi, i es tracta que els polítics recorren a la macroeconòmia per emmascarar la realitat, o dit en altres paraules, la macro és el refugi dels polítics que es dediquen més a adoctrinar que a intentar fer una política econòmica (dóna igual que siga liberal o socialdemòcrata) afavoridora de les classes populars. En tot cas, simplement, ressenyar que una gran majoria dels ratios macroeconòmics, com l’atur, l’endeutament públic o el creixement del PIB, aleshores, són inferiors als que “heretaren” de Zapatero. Ho dic, per a que no es deixen entabanar per discursos “macroeconòmics” i exigeixen la millora dels ratios, però, microeconòmics, és a dir, de les seues “butxaques”!

    Si hi ha algun sector econòmic, apart del sector financer, que actue des de la més absoluta falta de transparència amb la complicitat i el suport econòmic de l’estat, aquest és el sector elèctric. Són un autèntic oligopoli que imposen a l’estat les seues pròpies regles de funcionament!
    No és que no hi haja forma d’entendre les factures, és que des de l’any 2006 el preu del rebut s'ha incrementat en un 88% i en un 3,5% en el que va d’any, segons Eurostat, Així i tot, gràcies a la política liberalitzadora del sector portada a cap pel govern “d’Ansar”, aleshores i malgrat el dit abans, el lobby de les elèctriques reclama un deute estatal (de tots) pel concepte de “dèficit tarifari” de 26.000 milions d’euros!
    Personalment, ho tinc molt clar, la llum, com l’aigua, l’educació, sanitat i pensions són drets bàsics de tots els ciutadans i, per tant, la decisió política pertinent seria la nacionalització d’aquestes companyies (a més és faríem un favor, ja que aquests pas acabaran arruïnades). Evidentment, no es portarà a cap aquesta proposta, sols cal repassar la nòmina de ex presidents de govern, ex ministres i altres alts càrrecs públics que formen part dels Consells d’administració d’aquestes companyies (ací i a Europa)!
    Per últim, quan va a deixar-nos tranquils “Ansar”? Perquè no “llava” els seus dimonis interns en la butaca del psiquiatra (i no estic fent cap judici de valor ni presumint res) o en el confessionari de la Catedral de l’Almudena de Madrid (el personatge no es mereix menys)?

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook