Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 17
    Noviembre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxò (XXII)

    Ja se sap i ho a dit el Molt Honorable President de la Generalitat, els culpables i responsables del tancament del Grup RTVV no són els (del PP) que l’han gestionat els últims 18 ó 19 anys (la veritat és que he perdut el compte), sinó tots aquells valencians desafectes que no la sintonitzaven de forma regular i preferent. Aquests són els culpables! Ah! i els jutges, sindicats, partits de l’oposició i l’ultima directora general, per haver posat entrebancs a la voluntat del Partido Popular de fer una televisió pública valenciana i de qualitat!

    Per altra banda, la situació produïda per la Sentencia del TSJCV, ha posat, al meu entendre, l’evidència que el PP no tenia un pla B per al cas en què el Tribunal declarara nul l’ERO (segur que pensaven que com a mal pitjor el Tribunal el declararia improcedent i, per tant, pagarien les indemnitzacions i punt). Però, també, tinc la impressió que l’oposició, d’acord a com s’ha comportat després, tampoc tenia prevista aquesta situació. Crec que, igualment, els ha pillat per sorpresa. I en aquest sentit, i possiblement estiga dient una barbaritat o una impossibilitat, em pregunte perquè el Consell d’Administració que quedà després en mans de l’oposició després d’haver dimitit la DG i els membres del PP, no presentà en el Jutjat Mercantil corresponent l’oportú concurs de creditors? En cas d'haver-ho fet, possiblement, estaríem hui escrivint una altra historia! Repeteix no sóc un expert en dret mercantil, però ni he llegit ni oït que aquesta possibilitat l’oposició s’ho plantejara. Perquè no era possible o perquè, simplement, ni ho pensaren al veure’s la “muntanya” que els havia caigut damunt?
    Arran d'anterior, em ve a la memòria una pel·lícula italiana molt antiga, de la que no recorde ni el seu títol ni el seu director, i que tenia com argument el que en unes eleccions generals italianes no guanyava, com sempre passava a Italià des que acabara la II Guerra Mundial, la Democràcia Cristiana, sinó que el que guanyava era el Partit Comunista, que era l’organització que sempre quedava com a segona força política. I clar, aquests últims no sols no s'ho podien creure's (alguna cosa havia fallat!), sinó que a més tenien assumit que el seu paper, allò que feien millor, era estar en l’oposició i no es veien al govern de la nació (evidentment estic simplificant molt)! Com es resol la situació, molt senzillament, es reunixen els dirigents dels dos partits, analitzen la situació i apleguen a la conclusió que el millor és que tot seguisca igual, és a dir, que la Democràcia Cristiana guanye les eleccions i que el Partit Comunista seguixca fent allò que millor (segons ells) sap fer.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook