Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 14
    Diciembre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxó (XXV)

    Tenia un amic, dic tenia, no perquè haja faltat, sinó perquè ja fa molt de temps que he perdut el contacte amb ell, que era el mossèn Vicent Cardona, del qual les últimes noticies que tinc el situaven a Picassent (i lluitant com sempre per la defensa de la cultura valenciana) Bé, de Vicent Cardona, entre altres ensenyances, vaig prendre consciencia que no totes les nostres actuacions són justificables o, per dir-ho d’altra manera, que no tot es pot justificar (o, perdonen per la redundància, que és radicalment fals que la fi justifiquen els mitjans). La veritat que la pràctica d’aquest principi m'ha portat molts disgustos en el transcurs de la meua existència. Però, la meua intenció no és parlar de mi, sinó que m’ha vingut a la memòria aquest principi quan el fiscal del TSJCV ha justificat la no entrada en presó de Hernández Mateo, exalcalde de Torrevella i diputat a les Corts Valencianes (per cert, els seus electors hauran després la llisó o encara hi haurà algú que li haja firmat la petició d’indult?) condemnat per corrupció, per haver demanat l’indult (cal recordar que demanar l’indult és acceptar els fets pels quals s’ha segut condemnat), al·legant que aquest delinqüent polític ha rebut el mateix tractament que qualsevol ciutadà.

    Sobre aquesta justificació el fiscal del TSJCV s’oblida (porca memòria) que Hernández Mateo per ser diputat a les Corts Valencianes no ha segut jutjat com qualsevol ciutadà, sinó que ha tingut el privilegi constitucional, per la seua condició d’aforat, d’haver segut jutjat pel TSJCV. I quan els diputats (o aforats) no renuncien a aquest privilegi, per alguna cosa serà. Per tant, aleshores, el fiscal del TSJCV, per respecte als ciutadans normals i corrents, no pot ni deu justificar la seua no entrada en presó al·legant que és un ciutadà més, perquè mai ha segut judicialment tractat com a tal.
    Haguera segut més creïble si el fiscal ho haguera justificat per qüestions humanitàries, com van fer els seus companys d’escons a les Corts Valencianes quan firmaren la petició d’indult i com ho ha fet, recentment, per justificar la seua petició de no entrar a la presó l’altre polític, també delinqüent, Jaume Matas, expresident de les Illes Balears, exministre de Medi Ambient d’un dels governs “d’Ansar” així com un dels tres pilars de l’antic “eix de la prosperitat” que formava amb Esperanza Aguirre a Madrid i Francisco Camps a València. Per cert, respecte a aquest trio, i com diuen al meu poble, “quina genteta portava mon pare, i anàvem ell i jo

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook