Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 20
    Enero
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxò (XXXII)

    Segur que molts dels que tenen l’amabilitat de llegir aquest blog, recorden aquell eslògan del PP que, a conseqüència dels escàndols de corrupció del PSOE, va encunyar amb èxit i que deia “socialismo, paro y corrupción”. Inclòs per aquells temps, el “jo, mi, me, conmigo” “d’Ansar” va dir que la corrupció era incompatible amb el PP. Aleshores, quan la corrupció i l’atur assetja al PP resulta que, per boca d’Alejandro Font de Mora, vicepresident a les Corts Valencianes pel PP, la situació ha canviat i el pecat de la corrupció que anava indeleblement apegat al socialisme, a ares de hui, és una “patologia de tots els partits”. Cinisme a part, resulta incomprensible que no siguen capaços, no ja d'assumir responsabilitats polítiques pel desfet que han provocat al País Valencià, sinó, sobretot, de no ser conscients del mal que fan a la democràcia quan realitzen arguments d’aquest tipus. Però clar, la dreta no ha necessitat mai la democràcia per a poder “manar”, sempre han estat al “servicio del pueblo” qualsevol que siga el règim polític vigent!
    Per altra banda, l’anterior argument va en la línia o estratègia portada a cap amb èxit per la dreta valenciana, que ha passat de culpar de la crisi i de tots el mals que es donen al País Valencià a Zapatero, a dir que tots el partits són iguals i que, per tant, tots són culpables. Dic amb èxit perquè no es res estrany escoltar en qualsevol conversació que “la política” ens ha portat a la roina i si vols precisar que no és tracta “de la política” sinó “d’una determinada política” et trobes amb la més absoluta de les incomprensions ja que, com he dit, ha calat en l’opinió pública quelcom que és, inclòs metafísicament, impossible “que tots són iguals
    En Burgos, en el barri de Gamona, pareix que la ira popular (segons Ana Botella, “atemptats”) ha aconseguit parar un projecte urbanístic que l’ajuntament de Burgos, en mans del PP, volia portar a cap en aquest barri en clar perjudici dels seus veïns. Evidentment, aquesta lluita política ens porta al camí que mai es devia haver abandonat, la pèrdua de la consciència de poble i la força que com a tal es té i que resultava contradictori amb el fet que en barris com aquest (i com en la majoria de barris obrers de moltes ciutats grans i petites) la dreta fora electoralment majoritària. Evidentment, que la dreta guanye allà on la burgesia i les classes adinerades són majoritàries és raonable, però el que no té raó de ser, és que siga majoritària allà on viuen els espoliats d'unes relacions de producció afavoridores de les polítiques portades a cap en benefici de les elits financeres, industrials, agrícoles i polítiques.
    En definitiva, pareix que els oblidats moviments socials (obrer, estudiantil i ciutadà), narcotitzats pels cants d’unes sirenes d’un sistema que venia com “desenvolupament” l’endeutament massiu de la ciutadania en benefici d’un model de producció insostenible a mig i llarg termini, tornen a ressorgir i a donar esperances que altres polítiques poden fer-se. A veure si qualla!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook