Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 30
    Enero
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxò (XXXV)

    Jo no sé com no hem eixit abans de la crisi si tots els sants i verges, estan de la nostra part i ens protegixen. Molts pobles tenen com alcaldes o alcaldesses perpètues a algun sant o verge - inclòs amb el vot de l’esquerra, cabrà major contradicció! -, la ministra de treball, Fátima Báñez, ens va encomanar a la Verge del Rocío i, aleshores, el Ministre de l'Interior, el opusdeista Jorge Fernández Díaz, ens ha posat en les mans de Santa Teresa, què més volem! I tot això en un estat en què cap confessió deu tindre caràcter estatal segons la seua Constitució. Però a més aquests mateixos que ho obliden (no respeten) són els mateixos que, en alguns llocs com País Basc i Catalunya, es declaren constitucionalistes!
    A la que pareix que no hi havia verge, sant o déu que l’emparara va ser a Samba Martine, persona que va morir en el Centre d’Internament d’Estrangers - a càrrec d’una empresa privada - de Madrid per no haver segut tractada medicament de forma correcta. Segons l’Audiència Provincial de Madrid “de haber sido tratada correctamente se podría haber evitado el fatal desenlace”, és a dir, la seua mort. Però clar, a quin déu, sant o verge, pot preocupar la mort d’una congolenya, tenint tants encàrrecs que fer per als espanyols! Què poc val una vida dels desgraciats i que damunt no són dels nostres!
    Sentint algunes declaracions de persones, que es creuen tant importants com per a soltar les seues opinions “al vent del mon”, me passa el que deia Antonio Machado, se me queda el corgelat. Però es que, lamentablement, seguim parlant, possiblement perquè encara ens pesa demesia els tràgics anys del franquisme, de dos espanyes, quan sols hi ha una espanya i aquesta és virtual, sols existix en el “núvol” - o SkyDrive, com aleshores diuen els informàtics - del cap d’alguns. O com diu l’escriptor americà, John Irving, “el patriotisme és el refugi dels canalles

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook