Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 28
    Diciembre
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCIX)

    No caiguen en la trampa i parlen de “posveritat”, parlen amb claredat de “mentida

    Com ha dit Madonna, fins a la fi vas a estar fotent-nos any 2016!

    Des de la caiguda del Mur de Berlín l'any 1989 (9 de novembre) el món està canviant de forma substancial. Algú dirà que el món mai ha estat quiet, és veritat, però aquest "fenomen" marca una fita tan fonamental que, encara hui, no sabem en quin sentit el món ha influït en el cavi del món. Tot indica que a pitjor, almenys per una qüestió, la pèrdua del sentit “d’Europa”.

    Últimament, he estat llegint una novel·la encasellada com policíaca sense ser-ho (possiblement per restringir intencionadament la seua lectura), i que se la recomane (si no l'han llegit ja). Es titula "Una tragèdia americana" de Theodore Dreiser (1871 - 1945). Crec que Woody Allen podria haver-se inspirat en aquesta novel·la per escriure el guió (el tema) de la seua magnífica pel·lícula "Match Point". Si tenen a bé llegir-la (o l'han llegit), agrairia em donéssim la seua opinió!.

    Pareix ser el que discurs del Rei Felip VI no el va veure, com algú ha apuntat, “ni el tato”. Això vol ell, no alçar polseguera i passar desapercebut. Per altra banda, jo que el vaig sentir, notí massa la “” del govern (de Rajoy, sobretot).

    Podemos. Quina “monserga” mediàtica estant donant en la “baralla” que mantenen, per entendre’ns, els seguidors de Pablo Iglesias i els d’Íñigo Errejón. No dic que no siga important, però en l’ambient hi ha un cert “tufillo” de venjança en el sentit de “i aquests són els representants de la nova política?”

    En tot cas, per qualsevol expert en organitzacions, les “baralles” internes en organitzacions amb una estructura (i un funcionament) vertical són normals, habituals i tan velles com la humanitat! Això sí, aquest mateix expert els recomanaria, segur, que “els draps bruts els llavaren en casa”. En altres paraules, si volen una organització amb futur, la presencia continua en les xarxes socials pot alimentar “egos” però no resoldre els problemes!

    Per últim, i sols és una premonició. A Íñigo Errejón li queda una “tallà de cabell” en Podemos. Temps al temps!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook