Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent

Vicent

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 19
    Septiembre
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCL)

    No sé si estaré cometent un delicte de sedició, però donat com s'està posant "madrid" respecte a la pretensió dels independentistes catalans de fer un referèndum el proper "1-10", si fóra català voldria votar.

    Ares de hui s'està “penalitzant” a tot el que cregui que la democràcia és el millor procediment polític (i pacífic) per resoldre les controvèrsies polítics. És a dir, se està criminalitzant tant als que volen votar que si, com als que volen votar que no, com als que volen abstenir-se. Tots a la presó, com la pel.licula de Berlanga!

    Ja vaig dir en l'anterior entrada que amb la legislació constitucional no hi ha cap via legal per intentar saber si una nació, com és Catalunya (i així sempre ha sigut considerada), vol o no pertanyent a l'estat espanyol. Per tant, qualsevol mesura encaminada en aquest sentit vulnerarà la legislació vigent. En altres paraules, es fa necessari, una negociació, com n'hi ha hagut en altres països, per resoldre aquest problema (i si és necessari canviar la legislació caldrà canviar-la).

    Aplicar el dret penal a tot un procés (i a tots el que participen) del govern elegit per la sobirania del poble català és una barbaritat social i política, i involucrar a la més alta magistratura (Tribunal Constitucional) en aquesta "baralla" política és una altra barbaritat que no pot portar que res bo a aquesta institució (però, evidentment, quan es va atrevir de manera tan poc intel·ligent a modificar l'estatut aprovat en referèndum pels catalans, ja va mostrar la seua cara més "cavernaria" políticament).

    La unitat de l’estat espanyol (o d’Espanya) és una circumstància política que depèn de la voluntat de les persones i dels pobles que la "conformen". No és ni pot ser un dogma de fe perquè ja se sap on i com acaben els “no - creients” (o creients en altres dogmes). En tot cas, aquí no es compleix aquella regla física que “els pols oposats s'atreuen”. Tot al contrari, aquí es repelen.

    Recorde que quan ETA desgraciadament i irracionalment matava, eren moltes les veus exigint, reclamant i defensant que ETA havia de deixar les armes i dedicar-se a defensar la independència per la via democràtica. Però clar, on està aquesta via en el nostre ordenament constitucional? Evidentment, no estic defenent la via armada, com no crec caldria excusar-se, però cal ser coherents en els arguments. Si es considera lícit l'existència del nacionalisme "perifèric", per dir-ho d'alguna manera, cal donar-li eixides legals perques puguen portar a cap les seues idees polítiques d’independència.

    L'encabotament (de tots) sols pot portar a un agreujament del problema, ja que les distancies entre les parts s'allunen i, en conseqüència, va ser més difícil construir ponts d'enteniment i concòrdia (qualitats fonamentals per viure en pau i construir societats lliures).

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook