Fa uns dies revisant la pel·lícula "La diligència" de John Ford, rodada l'any 1939, em vaig trobar amb la sorpresa que el director posa en boca del banquer corrupte que s'escapa en la diligència amb els fons del banc que dirigia, les idees principals del discurs de Donald Trump. Coses dels genis!!
La dreta està intentant repetir, crec que de moment amb poc èxit, l'estratègia de tensar la societat valenciana amb el discurs de l'anticatalanisme amb la finalitat d'obtenir, com obtingueren en el moment, rèdit electoral. Temps al temps!
En tot cas, si cal ressenyar com hi ha una part significativa de la societat valenciana poc inclinada, inclòs de forma hostil, cap a tot el que sone a català, amb l'argument que s'ataca la seua "valencianitat". No obstant aquests mateixos es senten còmodes dins del monopoli cultural castellà que es viu al País Valencià. Mai els sentiràs protestar (ni, almenys, remugar), per exemple, per la manca de mitjans de comunicació en valencià o per l'abandonament oficial (durant els 20 anys de govern "popular") de la llengua valenciana.
Aquests dies s'han celebrat primàries en el PSOE per elegir a la secretaria general de l'agrupació local de la ciutat de València. El cridaner de la qüestió és que el cens d'electors era al voltant de 2.000 militants. Si recordem que la població de la ciutat de València està pels 790.000 habitants, podem concloure, sense cometre error, la manca d'implantació social d'aquest Partit.
Aquesta qüestió resulta encara més cridanera, quan l'elegida Sandra Gómez, sense gènere de dubte, serà la candidata d'aquest partit a l'alcaldia de la ciutat de València.
Tenint en compte que els partits s'han convertit en una mena d’agència de "col·locació" quan "toquen" poder polític, cal preguntar-se si aquesta situació, sens dubte calamitosa, no és casual. M'explique. És més fàcil controlar orgànicament una agrupació amb poc militants que una agrupació nombrosa i, a l'hora del "repartiment", evidentment, resulta menys problemàtic, quasi tots els "fidels" podran obtenir "recompensa".
Per últim, constatar la manca de cultura política d'una gran majoria de representants polítics. Així, i des de la més absoluta humilitat, aconsellaria que llegiren, per exemple, alguna obra de Norberto Bobbio. Sobretot alguns dirigents de C's que, amb l'ambició de presentar-se com un partit "modern" que va més enllà de la dicotomia dreta - esquerra, són incapaços de saber (definir) les característiques que han diferenciat històricament els posicionaments polítics de l’esquerra i la dreta.