Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 15
    Julio
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCXL)

    Em crida molt l'atenció el clar que Eduardo Zaplana tenia, des del primer dia, què fer per consolidar-se en la presidència de la Generalitat, enfront de la manca d'iniciativa política dels partits que conformen el Pacte del Botànic. De moment, encara, no han sabut establir la "línia roja" entre el passat del Partido Popular i el present d'ells. Estan deixant "viu" a un partit que arruïnà al País Valencià, amb unes estructures arrossegades per la corrupció, dividit i sense més estratègia política que deixar passar el temps.

    El "tripartit" està engrescat en mil temes (que, humilment, crec que no porten a cap lloc) oblidant que tenen els dies comptats per "fer veure" als ciutadans que realment hi ha un abans (dolent) i un present diferent (positiu) amb futur. És com si no hagueren definit clarament el fi primordial del seu govern i, per tant, esdevenen incapaços per establir l'estratègia i la tàctica adequades per aconseguir-ho.

    Evidentment, en cas de seguir així, en no massa temps, haurem de referir-nos aquest període, malauradament, ja no com l'oportunitat perduda, ja que en política sempre les oportunitats tornen, sinó com al "període progressista" que es va donar entre dos períodes "populars", recordant un poc al segle dinou, on les constitucions progressistes duraven "una trencà de guitarra" enfront dels períodes absolutistes.

    Algú em pot dir que l'exemple que he posat és molt dolent, ja que si alguna cosa que defineix a EZ és la seua manca d'escrúpols de cap mena per aconseguir els seus objectius. Té raó, però no estic demanant que actuen com ell, és a dir, que apliquen el que és tan conegut de Maquiavel (en tot cas, ser maquiavèl·lic alguna vegada no es tant dolent) que els fins justifiquen els mitjans, sinó, tot el contrari, que sense perdre els principis i valors progressistes siguen capaços d'establir polítiques clares, precises, senzilles, transparents, comprensibles i, sobretot, efectives políticament.

    Per últim, un apunt al marge de l’anterior. Supose que vostès tindran clar que quan el PP parla de la llibertat dels pares d’elecció de la llengua en que volen que estudien els seus fills, és un atac directe a l’ensenyament del valencià. Si aquestes altures de la pel·lícula aquesta estratègia no la tenen clara, el valencià té els dies comptes, els botifleres han guanyat!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook