Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 19
    Julio
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCXLI)

    Resulta vomitiu l'espectacle portat a cap, ja que no es pot titllar d'altra manera, per la dreta espanyola amb motiu de l'aniversari de l'assassinat de Miguel A. Blanco. Per cert, hi ha hagut alguns personatges que han destacat en aquesta espúria utilització del dolor de les víctimes del terrorisme. Per una banda, i lamento profundament dir-ho, la germana de l'assassinat (i no vull aprofundir més). I, per altra banda, del secretari de comunicació (crec) Pablo Casado que aplegà a "acusar" a l'alcaldessa de Madrid de, quan era jutge, haver dictat sentencies "favorables" als etarres. Creia que amb l'edat aquest personatge maduraria, però no, empitjora, i no tardarà en "portar-li aigua" al portaveu del PP, Rafael Hernando. Temps al temps!

    D'acord amb un estudi portat a cap per Oxfam Intermón sobre la lluita contra la pobresa i la desigualtat, l'estat espanyol és dels que menys esforç fa, no ja per acabar amb aquestes calamitats socials, sinó per almenys pal·liar-les de forma efectiva. Fonamentalment, l'estat espanyol és penalitzat pel seu mercat laboral i pel seu sistema fiscal.

    En aquest sentit, no caiguen en la trampa del dogma neoliberal que la baixa d'impostos és la solució als problemes. Sense impostos és impossible mantenir i millorar l'estat del benestar i el que no els cobren per un lloc el seu cobraran per altre (deixant-los net)

    És més, la baixada d'impostos és el camí que porta, necessàriament, a la privatització de la sanitat, educació, pensions i servicis bàsics com la llum i l'aigua que, per altra banda, és l'objectiu de les polítiques neoliberals que volen fer negoci de tot. I que per altra banda, han demostrat que són un autèntic fracàs! Sols cal tornar a llegir (però ho poden constatar en Oxfam Intermón) el que es manifestava en el primer paràgraf.

    Malgrat tot, l'anterior no és incompatible en la necessitat d'una necessària reforma de tot el sistema fiscal, de tal manera que no es penalitzen les restes baixes i no sols en l'IRPF, sinó de tot el sistema.

    Aleshores resulta que per les forces polítiques centralistes i "carpetovetòniques" el referèndum català ací a l'estat espanyol és un atac a la sobirania nacional i en Veneçuela un referèndum organitzat per l’Assemblea Legislativa, sense cap garantia democràtica, per no haver no hi ha ni cens, és una demostració democràtica de la voluntat popular per la llibertat. Votar en un referèndum al marge de la “legalitat” ací es dolent (i il·legal) allí es un acte de llibertat.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook