Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 14
    Septiembre
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCXLIX)

    País Valencià. Els valencians no sé si tenim la pell de cocodril o poc "amor propi" com poble, ja que és patent i verificable que el sistema de finançament de les autonomies és clarament discriminador respecte a nosaltres, i venen ací els actuals responsables de mantenir aquesta situació, entre altres circumstàncies perquè tenen la responsabilitat del govern central - i mai millor dit -, ens "caguen la cara" (perdó per l'expressió) tractant-nos com "plorons" i pareix que no ens afecte.

    Mentrestant, i com a conseqüència d'aquesta circumstància - junt amb el balafiament dels recursos per la corrupció - els valencians estem a la cua de les autonomies pel que fa a serveis socials (sanitat, educació i dependència).

    Resulta, per exemple, totalment rebutjable que, aleshores, encara hi haja xiquets rebent l'educació en barracons. Almenys, l'actual Conseller d'educació (tan injuriat per la dreta) ha tingut la valentia de reconèixer aquesta situació com un fracàs polític personal i no ho ha tractar d’amagar.

    Catalunya. S'està produint el que tothom que no pequés de sectari pensava que anava a ocórrer. Malgrat això, hui "tothom" està posant el crit en el cel perquè ahir s'aprovà la llei de referèndum i, pareix ser, que conculcant, no sols la legalitat "espanyola" sinó, inclòs, la mateixa legalitat catalana. Pot ser. Però, aclarint-nos. ¿N’hi ha en la legalitat constitucional actual alguna via per resoldre el problema d'aquells catalans (que, ares de hui, superen el 40%) que volen la independència? Si no hi ha cap via legal i pretenen ser independents, naturalment, que hauran d'actuar des de la il·legalitat! Si no com?

    És més, si en altres llocs (Canada i Regne Unit) aquesta situació s'ha resolt, almenys de forma transitòria, ja que el desig d'independència sempre va estar viu (com sempre ha estat en Catalunya o el País Basc) i, a més, és un sentiment polític totalment legítim, ¿perquè a l'estat espanyol no es pot intentar resoldre de la mateixa manera, és a dir, des de les regles de la democràcia?

    Dir que la legalitat no ho permet no és dir res, perquè ja es sap i conegut. Però, si és vol resoldre el problema (altra cosa és que no hi haja intenció de resoldre’l perquè no es considere legítim ni acceptable ser nacionalista català) n’hi haurà que canviar la legalitat!

    És que n’hi ha hagut algun procés d'independència totalment incruent? Pocs. Pensen en qualsevol país que haja accedit a la independència i peguntes sinó transgrediren la legalitat vigent del moment? Evidentment que la transgrediren! I la majoria, per la intransigència (no vaig a responsabilitzar a cap part), de forma molt cruenta.

    Per tant, la qüestió no és una qüestió de legalitat o il·legalitat, és una qüestió política. Acceptem o no que n’hi haja un nacionalisme català amb aspiracions reials d’independència i amb suficient força política per exigir la convocatòria de un referèndum?

    En altres paraules, acceptem que puga haver un nacionalisme català (basc o valencià) amb la mateixa legitimitat política que té el sentiment nacional espanyol? Aquesta és la qüestió, tot el demès és “tancar camins o portes” per un futur de concòrdia.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook