Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 20
    Junio
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCXXXVI)

    Encara com que en Europa les polítiques que aproven són afavoridores de la competència. En cas contrari, no sé que passaria!

    En aquest sentit, el que ha passat amb el Banc Popular, en el seu moment un dels bancs més rentables d'Europa, és un cas paradigmàtic de les conseqüències de l’aplicació de les polítiques neoliberals. Polítiques que impliquen la relaxació de les mesures de control que els bancs centrals feien sobre el sector financer, ja que es parteix del “dogma” que el mercat tendeix per se al equilibri (quan menys intervingui l'estat millor).

    Però, on ens estan portant aquestes polítiques? A una concentració oligopolística del capital. En altres paraules, a què l'economia estiga controlà per unes quantes empreses. Miren al seu costat i ho confirmaran. Tots els sectors més importants de l'economia, estan controlats per "quatre" empreses que fan i desfan així com condicionen, de forma totalment irregular, les polítiques reguladores d'aquests sectors (telefonia, finances, aigua, llum, gas, etc.)

    Ho vaig llegir una vegada a un especialista, en política la paciència és la principal virtut per poder "triomfar". Verbigràcia, José Luis Ábalos (JLA). Quaranta anys!

    Pel que jo sé, JLA és el "marxista" (de Groucho Marx, no s'espantin) perfecte. Aquesta seria la segona virtut essencial (segons el meu criteri de no especialista).

    En tot cas, felicitats per ell i, com que una de les principals funcions dels partits polítics és el repartiment de càrrecs, felicitats, també, als seus (em consta que és molt lleial als que són lleials amb ell).

    Per últim, dos de basquet. Com diu un amis meu, “els indis algunes vegades guanyen”. Però són tan poques vegades que en la “meseta” no ho tenen assumit i, la veritat, això de perdre ho porten molt mal.

    Respecte a Pedro Martínez, l’entrenador, com diria el poeta que tinga un bon “viatge” llarg i venturós. Millor que ací no va estar en cap lloc. Malgrat tot, no acabe d’entendre que si la “equació” ha funcionat en el passat no puga allargar-se en el temps. Ells sabran. Personalment sols desitge desfruitar del joc.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook