Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 20
    Enero
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CLIII) El sistema capitalista viu de l'espoli d'uns e

    OXFAM acaba de publicar un informe sobre la desigualtat en el món, accessible a qualsevol persona en la xarxa (i recomanable llegir), i tothom s'ha posat les mans en el cap, ja que realitat que l'informe reflexa és demoledora. Així constata que “actualmente, el 1% más rico de la población mundial posee más riqueza que el 99% restante de las personas del planeta

    Però la qüestió, al meu entendre, és que fa temps que el debat ideològic ha desaparegut de l'anàlisi que es fan d'aquesta realitat. Pocs són els que posen com a centre del debat el perquè hi ha uns que tenen tant i altres tant poc.

    Des que el paradigma econòmic neoliberal s'imposà en el debat atorgant-se el ser l'ortodòxia econòmica (amb el que implica que tot aquell que defèn altra política econòmica apareix com un heterodox i, per tant, condemnat a l'oblid), són pocs els que parlen que estem en un sistema econòmic que el seu desenvolupament genera aquesta desigualtat. Perquè hi haja països i persones rics és necessari que hi hagen països i persones pobres. Són les dues cares de una mateixa moneda!

    Vivim en un sistema, el capitalista, que implica unes relacions socio-productives que suposen la creació de desigualtats entre països i entre persones. Sense aquesta desigualtat el sistema no funcionaria, ja que la mateixa és producte que uns s'apoderen de la riquesa d'altres, bé siga empoderant-se de les seues matèries primes o bé del valor afegit pels treballadors en el seu treball (matèries primes barates i salaris baixets amb l'excusa d'incrementar la productivitat)

    El sistema capitalista viu de l'espoli d'uns en favor d'altres!

    Ja sé que alguns diran que en altres èpoques la desigualtat no era tan acusada, és veritat, però no deixava d'haver-hi desigualtat i pobresa, el que passava és que hi havia lleis i regulacions de tot tipus que mitigaven (però a la vegada justificaven l'espoli) les conseqüències del sistema, però que amb el dogma neoliberal han desaparegut i, en conseqüència, les desigualtats s'han accentuat.

    Hi ha algú que es plantege, tal com deia Rosa Luxemburgo, que “En esta sociedad, las instituciones representativas, democràticas en su forma, son en su contenido instrumentos de los intereses de la clase dominante” o que el parlamentarismo es “una forma específica del Estado clasista burgués” (aquesta és l'altra, ens ferem creure que les classes havien desaparegut, argument perfecte perquè les classes dominants passaren desapercebudes així poder perpetuar sense massa problemes el seu domini i les seues polítiques)

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook