Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 02
    Febrero
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CLV)

     

    Des que “pillaren” a Alfonso Rus contant bitllets de presumptes “mordides”, el final de la seua història estava cantat, tard o prompte anirien per ell. La qüestió, com algú m'ha comentat, és perquè han tardat tant, donant-li temps a fer desaparèixer o destruir possibles proves que l'inculparen dels presumptes delictes que, aleshores, se l'imputen?

    Fa vergonya la política d'Europa respecte als refugiats que fugen de les guerres i de la misèria. Pareix que hem oblidat que nosaltres, també, en altres èpoques, no tan llunyanes, buscaven refugi en altres països fugint de la barbàrie en què Europa es convertí. Inclòs obviant aquesta circumstancia, cal recordar que Europa no sols és la zona més rica del planeta, sinó que sempre ha sigut un lloc de defensa dels drets humans i, aleshores, com deia abans, l'estan convertint, amb la passivitat de la ciutadans, en un lloc inhòspit en tots els sentits.

    Aleshores, vull solament apuntar un fet que m'agradaria desenrotllar més profundament en altres entrades del blog. Si no recorde mal, en 1791, és a dir, al si de la Revolució Francesa, es prengué la decisió de crear el que hui coneguem (i donem com alguna cosa important i necessària per a un bon control de les propietats immobiliàries per part de les administracions públiques) com cadastre. Malgrat coste creure, els governants d'aquella època desconeixien a qui pertanyen les propietats immobiliàries i, per tant, difícilment podien gravar-les amb impostos, per exemple. És més, i com és fàcil deduir, la seguretat jurídica dels xicotets propietaris enfront de la “casta noble” dominant era nul·la.

    En aquest sentit hui, amb la finalitat de lluitar contra el frau i els paraïsos fiscals (es calcula que són vora 80.000 milions d'euros el que alguns espanyols tenen aparcats en Suissa) perquè no es crea un “catastro financiero mundial” o “registro mundial de títulos financieros” com proposa l'economista Gabriel Zucman.

     

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook