Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 06
    Abril
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CLVII)

    La setmana passà, vaig anar a passar el dia a l'Oceanogràfic amb la meua néta de 8 anys. L'entrada dels dos em costà 50 euros. Una autèntica barbaritat, no els pareix! Sort que els altres nets no tenen edat per anar, si no me deixe un potosí perquè la “festa” no acaba aquí. Però, la qüestió és, quina família treballadora pot permetre aquest luxe?

    Pobra llengua valenciana! Un dels espectacles que entren en l'entrada a l'Oceanogràfic es fa al delfinari. Doncs bé, les dues llengües en què es desenrotlla l'espectacle són l'anglès i el castellà. Com li vaig dir a una de les treballadores, i el valencià? Naturalment, és una treballadora que fa el que li manen, però algú havia de mostrar-li la meua disconformitat. Els valencians som l'únic poble del món que menyspreem per menysvalorar la nostra pròpia cultura! És més, hi ha una “via valenciana” militant, però, des del “castellano”.

    Després, els castellans se senten amenaçats si, per casualitat, des del govern valencià es pren alguna mesura per potenciar el valencià!

    Per últim, ressenyar una “gran contradicció” en el discurs econòmic imperant. Com vostès hauran sentit fins a la sacietat, ens diuen que és necessari prendre mesures econòmiques per lluitar contra el dèficit (els famosos ajustos). Inclòs des d'Europa s'ha impulsat una llei d'estabilitat pressupostaria (que és el major atemptat contra l'estat de benestar) per portar a cap aquest objectiu de política econòmica. Doncs bé, com vostès, igualment, hauran sentit, l'estat espanyol fa quatre anys que està incomplint l'objectiu de dèficit però, malgrat aquesta circumstancia, som l'estat amb l'índex de creixement del PIB més alt de la UE, per tant, com quedem? El dèficit és bo o és dolent? Com en tantes altres circumstancies de la vida, depèn!

    En economia dogmes no hi ha i fa temps que el discurs econòmic imperant, si és caracteritza per alguna cosa és per ser tremendament dogmàtic.

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook