Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 17
    Febrero
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CLVIII)

    Em fa la impressió que PODEMOS s’està comportant com el “gos de l’hortolà que ni menja ni deixa menjar” Possiblement aquesta estratègia és perquè (apunte) estiguen apostant per unes noves eleccions i no volen que se’ls puga tirar en cara que no tenen voluntat de pactar. Temps al temps!

    Respecte a les presumptes trames de corrupció que assetgen a la dreta, no sé si recordaran aquell eslògan de “socialisme, paro i corrupció” que la dreta va utilitzar tant profusament i que, no sols va fer políticament molt mal al PSOE com a partit, sinó que averganyava a molts militants i simpatitzants socialistes, ja que es confonia intencionadament el mal comportament d’uns (pocs o molts, però sempre una minoria) amb tota una organització política i, sobretot, amb tota una ideologia política (socialisme) Aquest eslògan venia a dir que entre els socialistes no hi havia unes quantes “pomes podrides” sinó que la “cistella estava totalment podrida”. Bé, com algú ha dit “qui a ferro mata, a ferro mor” Què vull dir? Que en política la prudència i, sobretot, el respecte (personal i ideològic) als “altres” deu ser un principi fonamental si es vol construir una societat (i no sols políticament) “sana”

    La unitat d’Espanya” argument tan profusament utilitzat aquests dies, bé a ser el que en dret es diu un “concepte jurídic indeterminat”, és a dir, un concepte utilitzat jurídicament però que el seu objecte no admet una determinació precisa sinó que són els tribunals els que en cada cas i moment ho determinen. Altres conceptes jurídics indeterminats seríen, per exemple, “interès públic” “impacte ambiental” o “utilitat pública”. Com veuen conceptes tots ells prou “mal·leables” en les seues interpretacions!

    Per tant, sobre aquests conceptes no hauríem de construir dogmes polítics de cap mena, ja que els tribunals són els que els doten de contingut segons (entre altres circumstancies) el context social, econòmic i històric en què han de decidir. Així, a 1898 quan Cuba s’independitzà, possiblement en aquell moment (no ho he estudiat, però produí una gran depressió social de la qual va sortir una gran generació d’intel·lectuals, pensadors i poetes), es defensés des de les instàncies polítiques i judicials que la unitat d’Espanya s’estava trencant però, ares de hui, segur que cap tribunal sostindria que realment correguera aquesta circumstancia.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook