Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 13
    Agosto
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CLXXXIII)

    No és veritat que la repetició d'una mentida la convertisca en veritat (malgrat que siga una pràctica i una creença molt estesa).

    Fa uns dies vaig llegir que l'inefable cardenal Cañizares demanava perdó pels casos de pederàstia que s'havien donat en l’església catòlica, però en Irlanda. Em vaig quedar de pedra! Irlanda és un estat on l'església catòlica ha tingut tant de poder com l'ha tingut a Espanya però, aleshores, està enfrontant-se als abusos comesos per aquesta, i no sols en els casos d'abusos sexuals, d'una forma exemplar.

    Aquesta circumstància no ocorre a l'estat espanyol on l'església catòlica, aliada amb la dictadura nascuda del colp d'estat militar contra la II República, aculà en la postguerra un immens poder polític, econòmic, financer i social (que encara perdura) i que es traduïa, a més de privilegis de tot tipus, en que gestionara i col·laborara activament en totes les àrees relacionades amb l'exclusió social (i política), com presons, reformatoris, "cases cuna", orfenats, etc. A més de tindre totes les facilites hagudes i per haver per poder construir una extensa xarxa de seminaris per tot l'estat. Seminaris on convivien xiquets d'onze anys fins a majors de vint, dirigits tots ells per retors madurs (quanta testosterona junta!).

    ¿I em vol dir el cardenal Cañizares que, en tota aquesta xarxa social controlada per l’església catòlica i sense cap tipus de control de ningú que no fora ella mateixa, no es produïren abusos? De debò creu que anem a creure'l? En aquest sentit, a vegades em pregunte, que sí hi ha constància de la pràctica d’abusos sexuals en algunes diòcesis (el “cas Romanones” de Granada), perquè la fiscalia no actua per la presumpta ocultació de la pederàstia per part d’alguns dirigents eclesiàstics.

    Però, la ciutadania de l'estat espanyol encara té que recórrer molt de camí i alliberar-se de molta por acumulà de tants segles de dominació, per poder començar a exigir-li a l'església catòlica el perdó per tots els "pecats" comesos (dels quals el menor era entrar en els seus recintes de culte a un dictador genocida baix pal·lio).

    Malgrat tot, i d'acord amb allò que els partits amb possibilitat de govern estan parlant, els "tirs" no pareix que vagen per aquí. En el document presentat per Ciudadanos per pactar amb el Partido Popular no hi ha cap exigència relacionada amb canviar (regenerar) les regles de joc que hi ha establides entre l'estat espanyol i l'església catòlica. Es parla de suprimir, per exemple, les diputacions provincials però res es diu dels privilegis d'una confessió religiosa que, de forma directa i indirecta, rep de l’estat una quantitat d'onze mil milions d'euros. A més de tindre una capacitat enorme d'adoctrinament, al controlar gran part de l'educació concertada i privada de l'estat espanyol. Si controles el pensament, controles a la persona. Açò es més vell que l’agricultura. No cal oblidar-ho, ja que es ací on està el fons de la qüestió!

    (Per il·lustrar-se poden llegir, sinó ho han fet, la novel·la “La araña Negra” de Blasco Ibáñez o veure pel·lícules com “Los niños de San Judas” “Philomena” o “Spotlight”)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook