Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 22
    Agosto
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CLXXXV)

    La “vida és un somni” (Calderón de la Barca), una “gran mentida” (barra del bar) o una "chispa entre dos nadas" (Schopenhauer)?

    Per fi, per fi han acabat les olimpíades! Cada medalla (de la classe que fora) ha sigut un "esclat" de paroxisme patriòtic "espanyolista" difícil de dirigir. Per exemple, ahir, TVE dedicà els seus dos canals pels quals normalment feia les retransmissions de les olimpíades, la UNO i TELEDEPORTE, els dos!, per retransmetre l'entrega de la medalla de plata a les xiques de la gimnàstica rítmica (millor seria dir "acrobàtica") deixant-nos sense les imatges del partit de basquet entre Espanya i Austràlia que anava súper igualat (i interessant).

    Segueix la pressió obscena sobre el PSOE perquè recolze la investidura de Mariano Rajoy. Aleshores, donat que ja s'han convençut que en "primera volta" el PSOE s’abstindrà, comencen a pressionar per a la "segona volta" i, sobretot, ho presenten de forma apocalíptica com si no hi haguera més alternativa. Evidentment, la pressió és equivalent als interessos que estan en joc!

    Hi ha molta gent que està criticant als actuals dirigents polítics per no posar-se d'acord en la formació d'un govern, comparant-los amb els polítics de la transició, oblidant (de forma intencionada) que les circumstàncies històriques, socials i polítiques d'aquell moment eren totalment diferents a les actuals. De tal manera eren diferents que, en aquell moment, aplegar a un "acord" era una "qüestió d'estat" (que no s'arreglava votant i on l'esquerra havia d'intentar "rascar" tot el possible als franquistes, ja que no tenia altra alternativa) i hui estem davant d'una qüestió de política conjuntural, fer un govern de dretes o de centre esquerre, ja que per a les dues alternatives donen els vots al Parlament, no de construir un estat de dret!

    En tot cas, en democràcia els problemes se solucionen votant. I el posar el dia 25 de desembre com dia per a votar, en el cas de tenir que tornar a votar, és molt propi d’aquells que la democràcia (el decidir votant) és més una càrrega que un dret (i una obligació ciutadana). En altres paraules, dels “demócratas de toda la vida” com, per cert, es batejaven els franquistes reconvertits en la “transició”!

    "Levanto mi puño en alto contra los sumisos que duermen sus sueños, declaro la anarquía de mi corazón y el furor ingobernable de mi sangre" (del llibre "Declaro el estado de poesía permanente" de Jacques Pierre) Perquè no ensenyaran aquests llibres en les escoles?

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook