Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 05
    Septiembre
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CLXXXVIII)

    "Mai fa mal la veritat, fa molt més mal la mentida" Joan Margarit (Sanaüja, 1938)

    Em fa molta gràcia (per utilitzar una paraula amable) Albert Ribera, i no sols pel seu excessiu egocentrisme (és el nou salvador de "España"), sinó, sobretot, perquè quan parla de les carències de la "bella i nova" política significa, per exemple, que són incapaços d'aplegar a acords (inclòs parla de "guerra freda" entre ells). I em fa gràcia, ja que ell que s'adscriu, com no podia ser menys, a la "nova" política però, malgrat tot, és incapaç d'asseure's i aplegar a acords amb l'altra "part" de la "nova" política" com és Podemos. Ciudadanos i Podemos, són més incompatibles que el PSOE i el PP! Però clar, ja ho diuen en el meu poble, "la llengua no té os".

    És difícil, si no impossible, aplegar a acords quan els discursos estan plens de dogmes, ja que sobre els dogmes no es pot raonar si no sols adherir-se o no.

    La situació política és molt complexa, complicada i, per tant, difícil de resoldre (i més quan s'argumenta, com deia, des del dogmatisme més descarnat i no des de la raó política). Però, hi ha una qüestió que ho complica (condiciona) tot molt més i ho fa irresoluble mentre no hi haja valentia des de "madrid", com és la qüestió nacionalista catalana i basca. Amb el paradigma vigent imperant en les forces "nacionalistes espanyoles" respecte a la unitat d'Espanya és impossible abordar aquesta qüestió i resoldre-la.

    Per últim, i seguint amb l'actual situació sociopolítica de l'estat espanyol, aleshores, està condicionada per dos problemes d'estat que s'arrosseguen des del segle dinou, que tard o prompte es deuran resoldre, com són, la forma de l'estat (monarquia o república) i l'estructura territorial. Per altra banda, hi ha tres qüestions, per entendre’ns, no estructurals però sí importants pel futur de l'estat (s'hagen resolt o no els problemes estructurals) com són, les relacions amb l'església catòlica, el canvi climàtic i, per últim, el masclisme (algú es pot estranyar que li done tanta rellevància, però crec que és fonamental per construir una societat lliure i igualitària).

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook