Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 14
    Septiembre
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CXCI)

    És possible que la veritat mai haja servit per a res, com es diu en la pel·lícula americana sobre el tràfic d'armament, "Joc d'armes"?

    Veient les tertúlies que es fan al programa de TVE , "24 hores" (per cert, han canviat de presentador, però a pitjor i mira que l'altre presentador era dolent!) em recorda la pràctica de l'extint Canal9 on feien tertúlies polítiques en les quals tots els participants eren de la "mateixa corda" i l'únic que els distingia era si eren de dretes o "de més enllà".

    Si en aquest moment tenim un problema realment greu, al marge de tindre un govern és funcions ademocràtic (ja que es nega a ser fiscalitzat per les Corts), és el de "Catalunya". Però, en "madrid" abstrets en la seua pròpia visió d'Espanya no volen assabentar-se i segueixen amb els oïts "tancats amb ferrollat" i cada dia que passa el problema s'agreuja. De veritat es creuen que el camí de la independència és un camí sense sentit quan, tal com s'estan produint els esdeveniments, pot ser que siga un camí sense retorn? Temps al temps!

    Moles vegades, l'esquerra al govern pren decisions adequades al seu ideari progressista però que, possiblement per pragmatisme (no vull pensar que siga per manca de valentia) i falsa responsabilitat no les remata i, amb el transcurs del temps, aquestes mesures es tornen en la seua contra i esdevenen en situacions reaccionàries.

    Així, Felipe Gonzalez aprovà en el seu moment (1982) el dret a l'educació universal (per cert, aquesta llei coneguda com a LODE va ser recorreguda per Alianza Popular i la Conferencia Episcopal en el Tribunal Constitucional) però, com no hi havia prou instal·lacions educatives, de forma provisional, "s'inventaren" allò que es coneix com a "col·legis concertats". És a dir, col·legis privats, fonamentalment resultaren religiosos, però que impartirien la docència pública a canvi de ser subvencionats.

    El mateix Felipe Gonzalez, més tard, va reconèixer el seu error (Hospitalet de Llobregat, any 2011) "Algunos errores hemos cometido, entre ellos el mantenimiento de la escuela concertada, ante la deriva que han tomado este tipo de centros", concloent que es devia haver apostat d'una forma seriosa i contundent per l'escola pública i qui volgués escola privada que la pagués en la seua totalitat i no sols una part, com ocorre en l'actual model. Aleshores, allò que volia que fora provisional, s’ha tornat definitiu i quasi impossible de canviar ja que l’estat espanyol (i les comunitats autònomes) no han apostat per una educació publica, universal, gratuïta i de qualitat. Hi ha una cosa clara, els recursos que es destinen als concerts educatius, són recursos que es detrauen de l’escola pública.

    Albert Hirschman (1915, Berlín, Alemanya - 2012, Ewing, Nueva Jersey, Estats Units) té un recomanable i clarificador assaig anomenat “Retòrica de la intransigència”, prou útil per comprendre l’esdeveniment sociològic de determinades accions polítiques.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook