Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 22
    Septiembre
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CXCII)

    ¿Pot ser, com manté la psicòloga Evelin Sullivan, que la mentida pot tenir "tolerancia social e incluso aplauso cuando se dan algunas de las siguientes circunstancias: que sean ingeniosas y divertidas, que sean obra de un embaucador simpático o ingenioso, que no nos sintamos ofendidos por ellas, que sean hasta cierto punto inofensivas o que sus motivos no nos perjudiquen a nosotros en principio"?

    Per quina raó no pot demanar-li el PP a Rita Barberà que entregue l’acta de senadora? Demanar-ho pot (i ho devien fer) altra cosa és que aquesta faci cas. Però, afirmar que no pot demanar-ho, ja que l'escó li pertany a ella, és manipular la realitat.

    Per quina raó en alguns pobles al acabar les processons catòliques es toca l'himne de l'estat espanyol? Quin lligam hi ha entre aquests dos esdeveniments? En altres èpoques de confusió estat – església s'imposava i, si no s'estava conforme, com diuen al meu poble, sols cabia "pegar-se un pessic als collons" o arriscar-se a ser "cremat" en plaça pública. Les processons, en teoria, són actes de l'església catòlica i l'himne, en teoria igualment, representa a tota la ciutadania de l'estat espanyol, o no?.

    Però clar, si l'església catòlica (com organització) ha sigut capaç d'entrar baix pal·li a un dictador genocida com Francisco Franco amb tal de mantenir una posició sociopolítica de privilegi, què es pot esperar, sinó que segueixi alimentant aquesta confusió "església - estat", per poder seguir conservant els privilegis?

    Albert Hirschman, parla en algun dels seus escrits de la teoria sociològica de la "perversió". M'explique. Aleshores, les forces conservadores, fonamentalment, el Partido Popular, veuen la Constitució Espanyola (CE) com un fetitxe intocable (immodificable) i de forma pomposa (no sols ells) s'anomenen forces polítiques "constitucionalistes". En el passat no sempre va ser així. Quan s'aprovà al Parlament espanyol la CE, alguns membres d'Alianza Popular, avantpassat del PP, votaren en contra, entre altres raons, perquè l'estat d'autonomies que consagrava la mateixa, suposava un "trencament" d'Espanya.

    Ha passat el temps i quan alguns pensen que la Carta Magna necessita un canvi per intentar donar solucions a determinats problemes territorials que s'estan plantejant, aquells que pensaven que la CE trencava "España", aleshores, s'oposen al canvi, apel·lant a un esperit "constitucional" del que ells en el seu moment renegaren.

    És a dir, primer s'oposen a una determinada actuació política, en aquest cas la CE i, passat el temps, "perversament" apareixen públicament no ja com els màxims defensors d'aquesta, sinó que l'utilitzen per paralitzar possibles modificacions que podrien resoldre noves situacions polítiques (espere haver-me explicat).

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook