Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 17
    Noviembre
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CXLII)

    Diré poques paraules respecte dels assassinats a Paris. Als assassinats i les seues famílies tot el meu suport i solidaritat però no m’agrada que les tragèdies es converteixen en “informació - espectacle” El tractament que els mitjans de comunicació en general estan donant, em recorda molt al cas desgraciat de les joves d’Alcasser.

    Igualment, no m’agraden les mesures de reforma constitucional que el President Hollande està plantejant crec que el dilema entre seguretat - llibertat no deu resoldre's del costat de la seguretat. L’estat espanyol és un cas paradigmàtic d’aquesta circumstància. Des de el començament de la democràcia el nostre codi penal, en relació al terrorisme, no va fer més que endurir-se i no per això ETA deixà de matar. Van ser les mesures polítiques les que aconseguiren aquest objectiu.

    Per altra banda, tampoc m’agrada la hipocresia i doble moral, per dir-ho d’alguna manera, del món occidental que, aleshores, té un excedent de producció d’armes i, per tant, necessita (i fabrica) guerres per poder vendre-les i, a més, per poder cobrar-les, com en el cas de l’estat islàmic, no hi ha cap problema en comprar-li petroli i donar-li instruments per “blanquejar” els fons rebuts. Em recorda al començament de la Gran Recessió que estem patint i que ha canviat les “regles de joc” fonamentals de les relacions de producció a Europa, quan es digué que calia acabar amb els “paradisos fiscals”, ja que els mateixos estaven en l’origen i eren causa de la mateixa.

    Que ha passat? Res de res! Com assenyala l'índex financer - Financial Secrecy Index (FSI) - que mesura el secretisme del sector bancari y fiscal arreu del món, Suiza , EUA, Hong Kong i Singapur són els estats més “amistosos” amb les “finances extra sistema” (em negue, per ser una expressió summament racista, a utilitzar el que comunament es diu “diners negres”) Segons aquest índex aquests països són els que donen més facilitats, per a la gent i entitats, per escapar o eludir la llei, normes i regulacions d’altres jurisdiccions usant el secret bancari com primera ferramenta.

    Si els agrada el cinema, els aconsselle la recent estrenada pel·lícula “Sicari” i comprovaran com la línia separadora entre legalitat - il·legalitat en l’actuació dels governs democràtics occidentals (de les dictadures no cal dir res ja que viuen en la més absoluta i permesa il·legalitat) es tan fina que bé pot dir-se que no existeix. La regla que predomina és l’estaliana que la fi justifica els mitjans!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook