Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 10
    Diciembre
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CXLV) El "gran debat"

    Segur que estan ja cansats de comentaris i opinions sobre el debat del dissabte passat, però ho lamente no em puc resistir a donar el meu parèixer. Primer, com deia en una entrada anterior, no m’agrada la política espectacle, ja que la banalitza i, sobretot, serveix com el safrà (és a dir, color però no sabor) als necessaris debats electorals. En segon lloc, no va ser un debat a quatre, sinó un debat a “tres i un bulto”, perquè per molt que el PP se obstine, la Vicepresidenta estava de “bulto”. No pintava res que no fora “llavar-li” la cara al seu “jefe”. Per últim, en qualsevol democràcia madura la “covardia” de Rajoy no se li haguera consentit (ja no per la societat civil, que també) sinó, sobretot, el seu mateix partit. Vostès creuen que un Sarkozy o un Cameron hagueren pogut fer l’espantà de Rajoy?

    Per altra banda, i formant part d’eixe “xafrà” que parlava abans, figuren totes les noves denominacions que s’està dominant el llenguatge polític, com “la nou i vella política” que no fan més que amagar, embolicar i manipular la realitat política, ja que aquesta són interessos i cada partit en defèn uns, malgrat tots aspiren a ser transversals que és la millor “cortina de fum” que es pot inventar. Una altra “cortina de fum” és la manipulació del llenguatge a què feia referència al principi.

    Per últim, al·leluia! L'Oposició a Veneçuela ha guanyat les eleccions legislatives i, per tant, ja hi ha democràcia a Veneçuela i el món (sobretot els espanyols) pot descansar tranquil! Per cert, als EUA un feixista (i no ho dic jo, ho ha dit gent del seu mateix partit), Donald Tramp, va al cap de les primàries del partit república i, per tant, pot ser el pròxim president d’aquesta ació. Espere amb ansietat la reacció dels ultra centristes espanyols. Supose que, malgrat ser els defensors de les essències més pures de la democràcia, com bé han estat posant de manifest denunciant contínuament la “dictadura chavista” veneçolana, faran mutis pel foro. És a dir, guardaran el silenci més absolut. Temps al temps!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook