Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 03
    Septiembre
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CXXXI)

    “Madrid” s’està posant molt nerviós amb el tema català. Massa nerviós i més quan la qüestió ja està tan enquistada què es necessita molta “finessa” (com dirien els italians) per resoldre-ho. Però clar, triant al candidat que han triat per a les eleccions vinents autonòmiques, cal ser molt pessimista respecte al futur si el partit del govern s’abona a l’extrema dreta, què podem esperar! Hi haurà, i fa temps que s’ha dit, declaració unilateral d’independència!

    Seguint amb Catalunya. No sé quin serà el percentatge de catalans partidaris de la independència però segur que passa del 30%, almenys, del cens electoral, ¿algú es pensa que tal quantitat de persones estan “tontorrons” (o no tenen prou coneixement o discerniment) perquè no saben valorar (o no prenen consciencia) tots els mals dels quals seran subjectes passius si accedeixen a la independència? Ni les plagues de la Bíblia són tan nombroses i doloroses (aquest estiu va haver un atrevit que en un article d’un periòdic de tirada estatal, en altres temps de centre esquerre, aleshores deu saber què és) amenaçava en què els catalans no anaven a cobrar les pensions. I, per acabar, l’article de Felipe González del diumenge 30 d’agost. Però no veuen el ridícul que fan, no per defendre unes idees (que al final, no és més que una qüestió de poder), sinó per la incapacitat política que estan posant de manifest? Però si fins al Mur de Berlin va caure (sense que cap politòlogo ho haguera previst) qualsevol escenari és possible. Temps al temps!

    Per últim, dues qüestions que fan avergonyir-se de pertànyer al gener humà. Per una banda, el drama de les persones que estan aplegant (així com d’aquells que per desgracia no apleguen i que no sabrem mai el seu nombre) a les costes italianes i gregues i als que la UE, damunt, els sotmet a un tractament impropi d'éssers humans. Per altra banda, l’altre drama dels emigrants sense papers als que se’ls regateja (ara, abans se`ls negava) el dret fonamental de la sanitat. Però, hi haurà persona més “desgraciada” que aquella que no té ni papers que l’identifiquen! Que fàcil és “putejar” a aquestes persones indefenses que, com dic, per no tindre no tenen ni papers. Em recorden als “siervos de la gleba” de l’Edat Mitjana que vivien amb una condició de semi esclavitud ja que mancaven de qualsevol dret individual i no tenien més garanties legals que les que l'amo dels territoris volgués atorgar-los.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook