Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 15
    Abril
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    EL PUNXÓ (I)

    Ja era hora que els jutges assentaren a la banqueta dels acusats a l'alcalde “popular” de Badalona, Xavier García Albiol. Ja era hora! Sols espere que la Justícia el castigue amb la pena que es mereix per feixista, xenòfob, incitar a l'odi i, sobre tot, per la fellonia (i covardia) d’intentar fer pagar les frustracions socials i individuals de la crisi amb els més “desgraciats” i, llavors, més dèbils. Però, amb independència de l'anterior, a la banqueta el deurien acompanyar aquells que han possibilitat que aplegara a ser alcalde. I no em referix precisament als seus votants (que ja tenen prou desgràcia!)
    Fa uns dies la premsa (carpetovetònica) entrevistava a un argentí establit a Catalunya signant del recurs contra el sistema d'ensenyança català reclamant l'ensenyança del castellà per als seus fills. El sorprenent de la qüestió és que aquest ciutadà deia que els seus fills dominaven les dues llengües i que ell, per la seua professió, entenia perfectament el català però que per solidaritat amb altres pares havia signat el recurs. Evidentment, he vist i suportat actuacions politiques espúries però com aquesta poques. Una persona que, amb la seua experiència pot certificar que la seua família no sent catalana (diu que portava 11 anys a Catalunya) l'èxit del sistema d'ensenyança català, la recurrixca, evidència que les seues intencions de solidaritat són sols una cortina de fum per amagar altres intencions no precisament solidaries amb el seu país (s'és d'on es viu es treballa, li vaig sentir dir a Lopez Raimundo - Partit Socialista Unificat de Catalunya -) que lluita perquè una de les seues senyes d'identitat no desaparegua.
    Què hipòcrites són! Si tant volen a Camps i tant creuen (i creien) amb en la seua innocència perquè el feren dimitir o perquè, aleshores, no el tornen al lloc polític que li correspon! En la seua lògica el poble, quan guanyà les eleccions, ja l'havia declarat innocent i, aleshores, la justícia no ha fet més que corroborar el que el poble ja havia fet, a què esperen! Evidentment, Camps per al PP és una “malson” que quan més lluny millor o és que des que va dimitir i “Madrid” el va substituir no estan fent més que desmuntar la seua herència política i marcant les distàncies més extremes amb Camps i el que representava!
    Per cert, respecte de la cínica reacció del PP carregant contra l'oposició, no puc més que recordar a Demetrio Madrid, primer president de la Junta de Castella - Lleó, al que “Ansar” li dona 24 hores per a dimitir quan va ser imputat per una qüestió de subvencions. Que es sàpiga mai “Ansar” (bo és ell!) va demanar perdó ni, per descomptat, va dimitir quan la Justícia declarà innocent a Demetrio Madrid dels càrrecs per els que l’havien imputat. Això si, jo responsable de l’oposició hauria proposat un pacte al PP, que tornara a fer president a Camps a canvi de la meua dimissió. Ja que açò no hi ha qui ho salve, s’imaginen quan ens haguérem divertit! Ni Xavi Castillo!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook