Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 20
    Abril
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    EL PUNXÓ (II)

    Tan dèbil és la posició jurídica de la infanta Cristina en el cas Noos fins al punt que deuen ser les pròpies institucions jurídiques estatals les que isquen en la seua defensa? Evidentment, i per a descrèdit del Ministeri Fiscal, la infanta Cristina va a tindre al seu millor advocat precisament en la figura del propi Fiscal.
    De lluny ve la pràctica, és a dir, no s'ha inventat aleshores, el que si vols desacreditar una idea o una pràctica política el millor es criminalitzar a aquells que la defenen o la practiquen. Per tant, res nou sobre la terra. De sempre, front a situacions de verdadera “violència” d'estat, tal com aleshores està corregent, on s'està aplicant la política econòmica del “cilici” o del sofriment pel sofriment a la majoria dels ciutadans, s'ha practicat la “desobediència civil”. Sempre! I, sempre, aquesta “desobediència civil” o resistència de la ciutadania front actuacions rebutjables dels poders públics, per part d'aquestos ha segut titllat amb adjectius pareguts o semblats a com ara ho fa el PP. Sols cal tirar d’hemeroteca o de memòria per veure, per exemple, com en el seu moment el “poder” adjectivava (i castigava als seus practicants) al moviment de l’objecció de consciencia front al servici militar.
    Per últim, aleshores i sense que servixca de precedent, estic d'acord amb el que ha dit la “Cospe”, tal com l'anomenen alguns dels seus companys de partit, que la violència engendra violència. Estic totalment d'acord i, llavors, res és d'estranyar, almenys per a mi, que front a l'empobriment general que s'està produint, front a la pèrdua de drets socials, polítics i econòmics que s'està sofrint així com a les grans desigualtats que s'estan generant en la societat espanyola, la societat reaccione amb virulència democràtica. Si la “Cospe” fora coherent amb allò que diu, més prompte que tard estaria treballant perquè el seu partit canvie de política econòmica (o be canvie de partit). Però, malauradament, aquesta qualitat de la coherència no figura en el seu currículum.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook