Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 03
    Mayo
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    EL PUNXÓ (IV)

    Respecte al fet que el delinqüent conseller delegat del Banc de Santander s'haja jubilat amb un pla de pensió de 88 milions d'euros (14.000 milions de pessetes) un amic meu molt conservador, home d'ordre, respectuós amb el “poder” i poc amic d'emetre opinions de contingut polític, m'ha sorprès dient que aquesta actuació és com traure`s el “pito” (sic) i pixar a tots els espanyols a la cara. Crec que no es pot dir més gràficament aquest detestable i rebutjable socialment assumpte. Però ja se sap, les regles del capitalisme son així, els pobres alimenten al rics!
    El molt dreter Ministre de Justícia vol fer una contra - reforma de la llei d'avortament retrotraient-nos als supòsits de la Llei de 1985. Llei aquesta superada ja per la realitat social i que el propi PP la va recórrer al Tribunal Constitucional per atemptar contra la vida del nasciturus. En altres paraules, aquesta contra - reforma implica no sols una mostra del cinisme amb què la dreta es mou en aquest tema d'importància capital per a la dona, i, sobre tot, el fet concloent que el PP porta vint-i-vuit (28) anys de retràs en la comprensió del reconeixement de la llibertat de la dona a decidir sobre el seu cos. Mai millor dit allò de 'retorno al pasado' (Jacques Tourneur)
    Que el President de les Corts Valencianes es negara, i de la forma que es negà, a contestar les preguntes de Jordi Évole sobre l'accident del Metro a València, en qualsevol país madur democràticament el seu partit no l'haguera mantingut un minut més al càrrec que ostenta, pel que suposa de falta de respecte (i un insult a les víctimes el Metro) als dret democràtic dels ciutadans a saber (i exigir) dels seus representats que informen sobre qualsevol assumpte que els afecte. Cotino i els seus enyoren els temps del NO-DO on sols ells practicaven la llibertat d'expressió i els rojos empallegosos no xitaven i, si ho feien, acabaven a Carabanchel. Què temps aquells!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook