Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 12
    Junio
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El rescat, quarta reacció

     

    Passen els dies i tot empitjora. Malgrat parega el contrari d'Europa sols en venen que disgust perquè, aleshores, no es pot resoldre el problema de la crisi “terminal” que ens ataca amb les mesures que “l'arquitectura” institucional europea permet. Aquesta “arquitectura”  no servix, fonamentalment, perquè la voluntat dels ciutadans està sent substituïda per la voluntat dels mercats financers a tot arreu. En aquesta “arquitectura” europea creada, per exemple, no és que no hi ha un parlament europeu amb el sentit propi de terme, sinó que a més, s'ha volgut que el finançament de les decisions econòmiques dels governs nacionals vaja a càrrec del sector financer privat amb el raonament totalment falsari que siga "l'interés" del mercat el que regule les seues actuacions, com si aquestos foren unitats privades econòmiques. En definitiva, aquesta Europa que està naixent arrel de la crisi ho està sent manca de tota legitimitat democràtica.
    En aquesta “arquitectura” el BCE, com s'ha dit fins la sacietat, no pot prestar fons als estats ni pot devaluar l'euro, mesures fonamentals en aquestos moments per tindre una eixida solidaria i europea de la crisi. El BCE està més preocupat per la salut financera dels estats que per la “salut” dels ciutadans, és a dir, no és per a ell una prioritat els 25 milions d'aturats que hi ha a Europa, però sí la solvència d'entitats arruïnades per decisions balafiadores dels seus responsables. Per tant, aquesta Europa, a més, de la falta de legitimitat democràtica, està, també, manca del principi bàsic d’una democràcia social com és la solidaritat.
    Evidentment, si no aconseguim canviar aquesta “arquitectura” la Europa que coneguem i que aspiraven a construir està condemnada al fracàs. El que no sé si l'Europa que en aquestos moments està sorgint valdrà la pena. De moment, l’impressió que tinc és que Europa amb les seues decisions està “cavant la nostra tomba”. Com deia en un comentari no fa molt, està apinyant - nos a que tanquem “el negoci” per defunció del titular.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook