Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 13
    Julio
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    EL SADISME APLICAT A LA POLÍTICA ECONÓMICA

     Aleshores, poc es pot afegir al que ja s’haja dit a la “punyalada trapera” que als aturats i als funcionaris, aquest matí ha pegat el president del govern, MR. Malgrat, tant de la sessió parlamentaria com del discurs hi han algunes circumstancies, al meu entendre, que deurien ser més ressaltades.

    En primer lloc, una contradicció que per se invalida tot el discurs. És diu que cal racionalitzar l'administració pública per evitar duplicitats i no es que es mantenen sinó que es reforça el paper de les diputacions provincials, institucions decimonòniques de difícil encaix en la constitució i que perfectament poden ser suprimides, assumint les poques competències que tenen les comunitats autònomes i sent un estalvi pressupostari més que significatiu. Evidentment, es mantenen, al meu parer, per un simple càlcul partidista, el PP controla la majoria de les mateixes i difícilment va a renunciar al poder polític que li permeten. Malgrat, com algú aquest matí m‘apuntat, és una jugada a mig termini en la línea empresa de contrareforma de l'estat de les autonomies per a seguir buidar-lo de contingut. Pot ser, a la dreta d'aquest país mai li ha agradat l'actual vertebració territorial.
    En segon lloc, cal preguntar-se, perquè es realment, no ja de mal gust, sinó absolutament injuriant i insultant, el fet que des dels escons de la bancada “popular” s'aplaudira amb entusiasme els retalls proposats, entre el quals estaven, cal recordar-ho, els retalls a les prestacions dels aturats i als salaris dels treballadors de l'administració pública. Cal entendre per aquest comportament que per a aquestos diputats i diputades és una satisfacció el que moltes famílies d'Espanya vagen a ser a curt i mig termini més pobres. Hom sempre havia cregut que el que realment satisfeia als governats era el contrari, és a dir, que els ciutadans tingueren com a conseqüència de les seues polítiques més ingressos, en definitiva, foren més “rics”. Però pareix ser que per aquesta dreta no!
    Per últim, apuntar una idea que en altres moments valdria la pena desenrotllar amb més profunditat. Tot el que s'està fent, totes les mesures polítiques i econòmiques que s'estan prenent són tota una invitació a què els treballadors espanyols agafen les maletes i se'n vagen a l'estranger a la busca d'un treball que ací ni a curt ni a mig termini van a trobar. És la situació ideal, deixarien de produir despeses ací i, si tenen una mica de sort, pel contrari enviaran els seus estalvis a Espanya, en lloc de gastar, produiran ingressos, com, per cert, ja passà en el passat.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook